Sembla que el començament del curs escolar marca un inici d'etapa, hi ha qui viu el pas dels anys amb una agenda de setembre a juny... sobretot els mestres i els pares/mares, i hi ha que segueix lligat a les agendes anuals de gener a desembre, sigui com sigui aquest blog es podría dir que enguany s'ha pres un descans, un necessari i ja previsible descans, ja que he canviat de rutines, d'objectius, i m'he centrat en treure endavant dos projectes personals/familiars força importants, sobretot el SAPS, la meva nova feina on poder amb l'actitut correcta i amb esforç i molta dedicació treure endavant aquest somni laboral, que actualment em permet viure el pas dels díes de la forma que sempre havia desitjat. Amb prou temps per apreciar els canvis de llum, la pluja, els núvols, els sentiments, els entrebancs, i allò amb que més es nota... les presses, la paciència, la gestió del temps, dels moments, vivint amb molta més intensitat i lentitut cada gest, cada conversa, cada mirada, cada experiència,... serà que anem madurant o potser tornant vells, però no... vells no, ja que tot i el camí recorregut, tot i els petits entrebancs físics, la motivació reseta un poc endormissada però hi és, i les ganes de fer coses noves no falten.
Sento com haver cumplit els 40 em porta una extranya serenor alhora d'afrontar canvis importants en la meva activitat física i veig clar que no és fàcil adaptar el cos a un nou esport, però el cos em demana anar redistribuint les càrregues i les rutines, aparcant un poc la bici de muntanya i sortint més lleuger al meu entorn, caminant, badant o corrent, mirant de trobar l'equilibri i de retrobar-me amb qui vulls ser en aquest terreny. Després de 20 anys de BTT les decisions están preses, ara només cal reprogramar els entrenaments de bell nou, passar pels doctors pertinents per controlar que tot segueix igual de barrinat i mirar de treurer-li un poc més el suc a aquest cor que batega vida!!!
I per acabar aquesta entrada amb la que pretenc reprendre el blog al larg d'aquest tram final del 2015, una sèrie de fotos que m'inspiren en el camí als meus objectius personals pel 2016.
Nous companys de quimeres, noves trialeres, una nova forma de viure i gaudir de l'esport, com sempre sense competir més que amb mi mateix!!!!
Salut!!!
Potser canviar les gomes de la btt per les de les bambes em dona un extra de motivació lligada a superar els entrebancs físics que suposa per a mi particularment córrer.
Menorca i el seu preciós CdC són un dels llocs que vull tornar a trepitjar aquest 2016....
Quin goig adonar-te'n que t'has sortit del cercle viciós, o millor dit, dels cercles viciosos sobretot laborals i socials, deixant de ser "Hombre hámster". Gràcies Juan Montañez per aquesta escultura, la filosofia de la qual em va ajudar a obrir els ulls.
I això sí, sempre amb un somriure i amb la millor de les actituts!!
Vaig lent perque vaig lluny, tot és relatiu, però per a mi la quantitat ha deixat pas a la qualitat i aquest és el major canvi que he viscut mai, acumulant experiències, vivint com diu el gran Killian Jornet: "entreno per sensacions"... potser hauré de deixar un poc el pulsómetre que em lliga fermament als problemes cardíacs....
Aquesta és la nostra terra, cal estimar-la i hi han mil formes de fer-ho!!!!! Salut a tothom!!!!
