Un parell de wasaps i ja hem quedat, i és que quan hi ha ganes les coses es fan tan senzilles.... Ei tio que venc a Mallorca... dit i fet.
6:15 a.m. sona el despertador i avessat a aixecar-me un poc més tardet darrerament, m'agafa un tant despistat, obro els ulls i veig tota la roba i estris de bici preparats per arrancar, guaito a fora i veig ses dues bicis netes i a punt per rodar,... algo no me quadra... mem Miquel pensa!!! Que vas prendre ahir vespre??' i de cop començo a recordar, ostres, sento com em fugen les ganes de seguir dormint i em comença l'emoció per lasortida d'avui, una d'aquelles desitjades pel temps que feia que no rodàvam junts, i és que sempre és un plaer sortir a rodar amb en Vicenç, i una bona oportunitat per aprendre. I a més avui vé acompanyat d'un nou company de Barna, i sempre és guay coneixer gent nova i més si és tan bona bona gent!!!!
A les 7:30 ja era a Esporles amb les bicis descarregades, canvi de pedals i darrers detalls per partir de cap a sa costa i enllaçar amb Mirandemar. En Vicenç arranca amb sa meva CUBE, mentres que N'Oriol durà sa tallboy i un servidor rollo rally amb sa rígida (que bé m'ho he passat!).
Un cop a Mirandemar ens arriam per avall i un tres i no res perdem de vista en Vicenç (veig que no ha perdut gens de feeling aquest punyetero, sinó tot el contrari... i jo amb sa rígida intentant no sortir-me del camí...
Un cop a baix decidim tirar de cap a l'erbossar, ja que la volta d'avui és amb la idea de xerruquejar, provar ses bicis i posar-nos al dia, així al final baixarem de cap a sa volta des general per acabar pujant des del port des canonge.
Tot ha anat genial fins que quan començàvem a pujar per l'asfalt, veig que sa CUBE va un poc buida de darrera, bé, bastant buida..., aturam a inflar i resulta que el kit de tubelitzat perd per sa vàlvula i no hi ha déu que l'infli... i ja coneixeu en Vicenç, no passa res, quan ses bicis no funcionen, sempre ens queden ses cames... pu... Forrest, m'ha recordat sa primera travessa amb els ermassets, quan al refugi de Muleta i amb sa bici rompuda, es va posar ses meves bambes de córrer i es va marcar els 62 km's restants corrent i arribant abans que noltros amb ses bicis!!!
I és que és un màquina, sobre i baix sa bici!!
Moltes gràcies per aquesta sortida i gràcies a n'Adriana que ha vengut a rescatar sa CUBE perque sinó es pateo final hagués estat digne de menció, com deia en Vicenç... no ho pujat mai a peu això...!!!! jajajajaja segur que tothom es pensava que havíem acabat es fuel. ;)
Fins aviat amic!!!!!!!!!!!! Un plaer tornar a rodar amb tu!!!!
tallboy breu from Miquel Àngel Llompart Ameller on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada