Cavalls de Ferro 2012 (Menorca)

Setmana del 23 d’abril de 2012, comença a fer caloreta, i al meu cap comença a bullir la idea de prendre la decisió ja d’anar a Menorca a fer la Cavalls de Ferro, el primer “repte” d’aquest especial 2012. Tan és així, que envio un mail a Menorcasport per solicitar informació sobre el lloguer de bicis, ruta etc… ja que em veig venir que hauré de fer la volta tot sol ja que la resta de companys per un motiu o l’altre no ho teníen bé. Quina sorpresa la meva quan em criden al mòbil al dia següent (24/04/12), era na Ruth Moll (excampiona d’Espanya de mtb entre d’altre títols…) i em comenta que no hi ha cap problema, que em pot llogar la seva bike una Trek de carbono montada tope de gama, i que com vulgui si vull puc fer una etapa amb ella i amb un grup que ve de Mallorca o fer-la tota… Tachán!!!  Fer-la tota?? Amb un grup de gent de Mallorca que no conec de res, que no sé quin ritme duran, i amb el tema del meu cor per enmig…. 

Doncs només penjar a na Ruth crido a na Cris i no dubta ni un segon en dir-me que endavant, que venga, que m’animi i que faci tota la volta, que ells dos hi venen encantats!!!  Després d’un horabaixa de mirar vols, hotel, cotxe etc… acabo reservant-ho tot i preparant sa maleta, el primer repte de l’any està a punt de començar. Bé realment fa estona que va començar, seria més correcte dir que havia arribat el moment de demostrar-me a mi mateix que amb l’actitud apropiada un pot assolir el repte que es proposi, sempre hi quan ho planifiqui correctament i lluiti dia a dia per allò que vol i com ho vol.

I així ha estat, el que pensava que seríen 4 díes de patiment, han estat 4 díes de passejada a saco per Menorca, i dic passejada perque l’esforç que he fet no ha estat ni molt manco el que em pensava que seria, a tots els nivells, per començar l’organització ha anat sobre rodes, tot en temps i molt correcte, l’hotel el cotxe, els vols, la coordinació amb Menorcasport i sobretot la simbiosi amb el grup de mallorquins que s’havien proposat el mateix repte que jo, un grup de 7 al.lots benavinguts, la majoria companys de feina entre ells i que estàven decidits a disfrutar de l’illa, a conéixer noves terres, noves rutes i oberts a conéixer nova gent, i que m’han “adoptat” perfectament entre ells, m’han fet sentir com a casa i com si ens coneguéssim de tota la vida, a tots ells gràcies!!!!  Sa veritat és que anar amb aquest grupet i na Ruth com a guía, li han donat sentit a la volta a Menorca, convertint-ho amb un valor afegit d’una experiència que de per si ja havia de ser inoblidable.

Menorca: que voleu que vos digui, pau, tranquil.litat, racons màgics, molt verge, molt neta, ben protegida i molt acollidora, he de reconéixer que he sentit la cridada de les meves arrels maternes que provenen d’Alaior (Aló), m’he sentit millor que a casa, com si sempre hi hagués viscut, la gent una monada, simpàtics, oberts, i amb un sentit de la vida molt més noble i vital que el que et trobes per Mallorca. Les cales impresionants, els paissatges fins i tot majestuosos fins al més petit detall, a estones semblava que érem pels boscos asturians, d’altres per les àrides terres de les Illes Canaris, a estones el vent de la mar arrissava el blat sembrat vora la costa  fent onades verdes de diferents textures com si estiguéssim a Escòcia, i algunes de les cales que poguerem creuar amb la bici, no tenien res que envejar cap del “caribes” coneguts. Senzillament preciosa!!! Aquesta illa sí que fa justicia a allò de “la Isla de la Calma” i no aquesta Mallorca que cada dia reconec menys.

Rutes: aquesta ruta està pensada per disfrutar dels paissatges de l’illa, i es pot fer de mil maneres, com n’Arnau, fent-la a saco en tres modalitats diferents (bici, córrer i kayak) en unes 82h, fent-la non-stop en unes 24h com d’aquí unes setmanes fará molta gent o fent-la en diferents dies i a un ritme més suau, com hem fet noltros. Vam triar l’opció més recomanada, en 4 jornades de matí, solíem sortir a les 9 del matí per enllestir-ho tot devers les 13-14h del migdia, en total unes 4-5 hores de ruta matutina, gairebé 95% ciclable, amb tan sols uns 20km’s totals d’asfalt i la resta per paratges tant interiors com litorals preciosos. Per cert Menorca és l’illa dels portells, si no en vam haver d’obrir i tancar devers 100 son pocs!!!! El sentit i itineraris foren els següents, sortírem el primer dia de Ciutadella en direcció a St. Tomàs, el segon día de St. Tomàs a Maó, el tercer de maó a Fornells i per acabar el darrer dia de Fornells a Ciutadella. Al cap i a la fi han sortit rutes d’entre 40 i 55 km’s, amb un fort component tècnic sobretot les dues primeres i amb desnivells + acumulats aproximats de devers 700m cada una. Hem tocat tot tipus de terreny, arena, roca de vora mar, platges de bales o còdols plans, roques de pissarra, fang, tiranys pedregosos, uns de fortes pendents de puajda, d’altres de descens molt xulos, en general un bon variat, cada una de les rutes diría que és qualitativament diferent, gairebé semblava una illa diferent cada dia!!

Links dades Garmin: 

1ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042508

2ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042558

3ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042618

4ª etapa: http://connect.garmin.com/activity/174042661

Links dades Runtastic:

1ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12532559

2ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12599836

3ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12676400

4ª etapa: http://www.runtastic.com/es/usuarios/Miquel-ngel-Llompart-Ameller/sesiones-deportivas/12740010

Fotos:

Recordar que cal afegir uns 10-15km’s la ruta del dimarts i uns 30’ minuts i la diferència de km’s entre pulsómetre i runtastic (el correcte) com a desfases técnològics. 

El ritme ha estat prou bó, tenint en compte que ens hem aturat un munt de vegades a fer fotos, barrites, sobrassades… etc…

Realment ha estat una volta sense gaire incidències mecàniques, pèrdua d’un parell de perns del plat petit d’en Carlos, una foradada inicial de na Ruth més dues més d’altres companys, tijas que es baixàven, i cales de pedals automàics que no deixaven llevar el peu a temps i han acabat provocant devers 7 ó 8 caigudes “tontes” amb majors o menors repercusions pels que les han patit.  Destacar aquí un prell d’ensurts en forma de “invertidos” amb el cop per exemple d’en Juan T. que es va fer bastant de mal a un colze però va seguir com un bou la resta de ruta.  I destacar que del grup inicial només un no va poder acabar totes les etapes de la Cavalls, en Toni de Sóller que va patir una caiguda el segon día que el va condicionar a haver-se de prendre un dia de recuperació a l’hotel, una llàstima perque tot i fer poc temps que anava amb bici estava aguantant com un jabato (p.. sollerics!!! ;).

Bici: bé, si ja és un luxe haver pogut compartir amb na Ruth com a guía, més ho ha estat poder emprar la seva exbici, una trek 9.6 de carbono montada amb tope de gama de tot, amb un pes d’uns 9 kg’s i poc, s’ha mostrat realment resistent, fiable i cómode i sobretot rápida!!!!  Quina sensació avessat a la Uzzi de 14’6 kg’s!!!  Cada una és pel que és, però l’experiència ha estat un deu, m’ha servit per “redescobrir el mtb més pur” fent-me recordar la meva segona bici de veres. El primer dia vaig acabar un poc tupat de mans i cul, però el segon día ja va ser un altre sensació i ja no vaig tenir molèsties de cap tipus, jo diria que ha estat una adaptació molt ràpida. El que més m’ha costat ha estat “aprendre” a salvar segons quins punts tècnics, sobretot en les pujades, ja que en les baixades ben aviat la trek va començar a tenir un incipient conflicte de doble personalitat, ja que les pujades es sentia Trek i a les baixades Intense….mai m’hagués pensat poder arribar a baixar així amb una rígida, i sobretot mai m’hagués pensat sentir-me tan bé a les pujades amb una rígida, i és que 5 kg’s menys es noten de precís!!! Diagnòstic final: encara no ho tenc clar al 100% però es probable que per la Pedals de Foc miri d’aconseguir o bé una rígida falaguera o una doble de XC falaguereta també ja que he notat una diferència brutal. M’ha quedat es gusanillo com diuen de fer la Cavalls de Ferro amb la Uzzi, mem com hagués anat… és segur que a determinades baixades tècniques hagués flipat, però com que tampoc era qüestió de frissar he aprofitat de fer una masterclass de tècnica, d’escollir traçades bones, de frenar, de maniobrar i sobretot de donar pedals amb capet!!!!!

El Cor:  ara per ara i a falta de descarregar i analitzar les dades del Garmin, sembla que les mitjes de ppm han estat sempre al voltant de les 148ppm i les máximes al voltant de les 198ppm, però ja dic, falta analitzar-ho tot bé, tenint en compte els descansos, moments foto, etc… Però la veritat és que la sensació d’esforç ha estat molt menor del que em pensava, llevat del darrer tram de carretera de la darrera etapa, de camí a Ciutadella quan vaig acusar un poc de falta d’hidratació, segurament deguda a la calorada que ens va fer a diferència dels díes anteriors en que vam estar a la glòria, amb un oratge inmaculat!!!!!  Resumint: els entrenos es noten, el fer les coses bé té la seva recompensa en forma de que el que abans era impensable ara no només és possible sinó que es converteix en una disfrutada, a falta de confirmar-ho del tot, però he tengut  fins a 75ppm’s en la freqüencia de recuperació, és a dir m’han baixat 75ppm’s en un minut de descans després d’una d’aquestes sèries “rollo Menorca es Plana”.

MENORCA NO ÉS PLANA!!!  el qui digui que Menorca és plana, que s’ho faci mirar, perque algún tipus de problema té segur!!!

Ara toca acabar la setmana fent un poc de recuperació activa i passiva, anar a l’SPA, anar a veure la Fisio i com no, treure un poc la Uzzi perque no es possi gelosa i recordar amb ella perque la tenc amb mi!!!!!!

Per altra banda els propers reptes esperen per esser embestits, així que som-hi, ja queda menys, i en arribar final d’any he de poder mirar enrera i saber com ja sé que sabut escollir el bon camí, que m’he esforç correctament per assolir els meus objectius, i sobretot que he sabut fer justicia envers als meus sentiments i capacitats, superant-me de mica amb mica, ja que tot d’una manera o altra és.. qüestió d’actitud!!!!

P.D. Per acabar null donar les gràcies a na Cris per recolçar-me sempre amb tots els meus desgavells, a en Vicenç Ribas també pels seus ànims i recolçament, assessorament etc…, a na Marta Casado per retornar-me les meves camess i llevar-li 20 anys de sobre, a na Ruth per demostrar-mos a tots que és factible fer una feina que t’agrada i que rera de cada gran deportista i sol haver una gran persona, i per llogar-me la seva bike!!!  I gràcies com no a aquest grupet de mallorquins collonuts que ha conegut i amb els que m’he sentit molt a gust!!!  Mos veurem per la muntanya segur!!

Primer dels dos videos  primera i segona etapa: