Ha arribat s'hora de no patir els entrenos, de disfrutar-los, de variar, de fer coses diferents, de no passar calor i deshidratar-se més del compte, o jo almanco entenc així l'estiu. A hores d'ara, els migdies soc mort, després de la feina soc incapaç d'anar a a fer res, m'arriben les forçes justes per tirar-me al sofá a jeure davant l'aire acondicionat, i esperant esperant a que arribi l'hora en que la xafogor deixa pas a la fresqueta del vespre, puc arribar a desesperar-me, és per això que em vaig montar el nadathlon, un curiós artefacte que fa la funció de convertir en infinita la petita piscina de casa, així idò les sèries actualment son de 100m seguits, a més amb la tuba no tenc necessitat de treure el cap per respirar i puc nedar "tranquil" o més relaxat, centrant-me en fer bé els moviments, estirar bé i millorar la tècnica. per altra banda, arribat el vespre, he començat a sortir a provar el turmell esquerre que fa mig any em vaig barrinar, i sembla que per plà aguanta bé els primers 4 ó 5 km's, no ho he allargat més per no arriscar, ja que encara em falta molt de treball de propiocepció i enfortiment articular, ara per ara me'l sento com a "suelto", com si en qualsevol moment me'l pogués tornar a esquinçar...
I el meu estimat rodillo el reservo pels dies en que passa un poc més d'oratge, però segurament acabrà substituit per alguna sortida amb sa bici de carretera per millorar sa ventilació perque sinó me puc fondre literalment!!! Aquest juliol i agost, sa mitjana de 370km/mes que duia es veurà seriosament reduïda, ja que pretenc centrar-me més amb la natació i el turmell, alguna excursinoneta a peu i oci a tope, a poder ser sense lesionar-me per tal d'arribar al setembre sencer i poder embestir els reptes de final d'any, que si tot va bé seràn una nova travessa de la Serra en BTT direcció Sant Elm-Pollença i si tot acompanya, alguna ruta de les "Pedals", per ventura la pedales de León, per anar a trescar pels Picos d'Europa.
Per ara, aquest darrer mig any ha estat bastant profitós, amb una travessa i una volta a Menorca en Btt, un ecocardiograma, dues proves d'esforç i un reconeixement metge general complet, una depuració i alguns canvis d'alimentació. Visites a la fisio que m'ha retornat una cama i un turmell que ja no eren meus, visites a l'osteopata quem'ha posat a puesto quan m'havia desmontat, i visita a la naturópata per calmar amb acupuntura les tensions de la vida diaria. Al cap i a la fi, un desplegament de recursos per estar bé i poder fer allò que m'agrada i gràcies a tot això puc dir que "he disfrutat" de fer-ho, he estat bé per poder gaudir de donar branca sense molèsties, sense preocupacions, i sense mirant tant el pulsómetre... gràcies entrenos!!!
En dues setmanes en faré 37, i per a mi és una fita important, m'en queden tres pels 40!!!!! i penso donar-lis branca aquests tres anyets!
Vaaaaaaamos!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada