The end of the road

Won't be the last
Won't be the first

Find a way to where
the sky meets the Eatrh

It's alright
and all wrong

For me it begins
at the end of the road

We come and go...

Aquest és el títol de la cançó que sona ara mateix, la primera d'un matí en llibertat, curiós si més no, però em sento realment a la fin d'un camí, les rutes no sempre son circulars, no sempre son lineals, no sempre et porten allà on vols, no sempre hi ha al final del camí allò que esperaves, allò pel que treballaves, la recompensa, la motivació que t'empenyia, que donava força a les teves cames i direcció al teu pensament, al teu cor, al teu existir...

El final del camí... tan sols és el final d'ÚN camí, o millor dit, una part del teu camí, del recorregut personal per aquesta vida, i cal aprendre a adonar-mos que ens hem anat movent per conveniències, tothom funciona per conveniències més o menys reconegudes, tothom persegueix el  seu benestar i rebutja tot allò que li provoqui incomoditat, malestar o problemes. hedonisme en estat pur, sempre des dels orígens ha estat així i així seguirà essent.

Idò sí, laboralment així és i així ha estat i serà, crec fermement en que els somnis son per perseguir-los, per lluitar-los si cal, i que un mateix ha de saber dir basta a allò que no li agrada, a allò que no li aporta ja res, penso fermement en que un no ha de tenir por a volar, i en aquest sentit jo mai ho fet, sempre que he considerat que era el moment de prendre el vol, així ho fet, i les coses no m'han anat tan malament, les lliçons hi son per aprendrer-les i sempre m'ha agradat estodiar, sempre m'ha agradat el risc, sentir-me viu i ara més que mai, vull ajudar als altres a volar, aquest món penso que necessita de gent valenta, amb coratge per fer allò que s'ha de fer, cal deixar aquest estat d'adormidera i passar a acctivar-mos, a espavilar, i a fer-ne de la vida allò que vol que sigui, i per això només cal tenir sang a les venes!!!!!!!!

Mos veim pel camí!!!!  Tot és qüestió d'actitud!!!!!!!!!!!!