diumenge, 10 de juliol del 2011

Entrebancs....

està clar que basta que un es proposi algun "repte" perque li començin a sortir entrebancs, basta proposar-se alguna cosa i clar, com que has de filar més prim, o vols fer més coses, el temps escaseja, el ritme del dia a dia no et deixa descansar prou, etc..i arriba el moment en que el cos et diu... BASTA!!!!!



Doncs bé el calendari del meu estimat polar, ha tengut un buit de dues setmanes, dues setmanes plenes de tossina, mocs, malestar general, mal de cap i una falta d'energia TOTAL!!! I una contractura lumbar de cavall que m'ha posat l'esquena com una canya de bambú, gràcies a l'osteópata i a dues hores de thalasoterapia intensiva a chorro l'he poguda reduir a zero.  Primer intentant no prendre medicaments, llavors prenent per expectorar i finalment per deixar de tossir, total dues setmanes de PARÓN, dues setmanes de recuperació, tant que he recuperat fins i tot uns 3'5 Kg's perque això sí, no he deixat de menjar, jajajajaja!!!

Així que aquesta setmana ha estat de proves, dues sessions una cardio i una de sèries nivell 1 per provar mem com responia el cos, sa cosa ha anat bé, però la resta de compromisos socials m'han impedit fer res més i és que a més del dia a dia, ara també hi influeix la chafogosa calorada que fot, que m'impedeix pujar-me al rodillo o agafar la bici a segons quines hores, m'he declarat oficialment enemig del sol d'estiu!!!!

Doncs tot plegat, i tenint en compte que na Cris ja té vacançes i que en Marc en tendrà aviat... junt amb que d'aquí a dos díes faig 36 amys!!!!.... m'he vist obligat pràcticament a reenfocar els entrenos de bell nou, es podría dir que estic a aquesta fase de continues readaptacions i vull pensar que podré dividir l'any en tres períodes que passo a resumir així:

Període 1: de gener a  maig-juny, on un cop vaig tenir clares les indicacions del cardiòleg i del Dr. Cabanes, em vaig posar fil a l'agulla amb l'entreno amb el rodillo, passant de tenir àcid úric a no tenir-ne amb les restriccions alimentàries que em va marcar, vaig passar de pesar 81'5 a pesar-ne 72'8, i vaig passar de tenir tirons a cada sortida a acabar una travessa de 105Km's en dos díes amb ganes de més i com si no hagués fet res!!!!

Període 2: estiu (juliol-agost) època més moguda, vacançes, platja, piscina, jugar com un nin petit,..


.marcada també per la necessitat de frenar una mica el ritme a la feina i per reordenar un poc el dia a dia, junt amb el malestar d'aquestes dues darreres setmanes (he passat de 72'8 a 76'8 Kg's). En aquesta fase l'objectiu que m'he marcat és no perdre tota la feina feta durant tot l'any, mantenir el nivell, no em plantjeo millorar més, tan sols mantenir i anar provant coses com per exemple la natació a la mar, un poc de running i fer alguna sortideta de tant en tant per recordar sensacions, fer el manteniment a la bici i quatre canvis com passar de tres a dos plats.


Període 3: setembre-desembre, quatre mesos per arribar al final de la primera etapa, en que l'objectiu principal era no deixar l'esport, saber quin podia practicar i com, fer-me amb els recursos necessaris per practicar-los i començar a fincar-m'hi de forma controlada, guiat sempre pel meu íntim company el pulsómetre, i seguint estrictament la periodicitat dels controls mèdics del cor per tal de confirmar que estigui fent la feina bé i me faci mal.

 Objectiu del  tercer període: agafar una rutina de running per la muntanya per enfortir turmells i genolls i anar agafant fons, seguir amb la rutina de sèries del rodillo anant incrementant en resisitència i potència i com a conseqüència dels dos objectius anteriors suposo que podré recuperar de nou no només els 72'800, lo idel seria aconseguir assolir els 70 Kg lo qual vol dir perdre uns 6 Kg's en 6 mesos.


Però així i tot no puc evitar començar a donar voltes a qué faré a partir del Desembre, tot això, aquest blog i tot neix d'un objectiu personal bassat en millorar el meu estat físic, amb l'objectiu de poder seguir fent esport a pesar del diagnòstics metges, venc a dir que en tot moment l'objectiu ha estat "PERSONAL", no material o físic en el sentit d'assolir per exemple acabar una determinada cursa, participar a un triatló o arribar dins els deu primers, ja tenc clara i tranquil.lament asumit que mai competiré, perque no tenc un físic com per fer-ho, ara bé, es tracta de saber de qué és capaç el meu cos, el meu cor i la meva ment, estiguin com estiguin, siguin com siguin i sigui al ritme a que sigui o fent el que sigui... com diu n'Ajram "Where is the limit?  Idò jo ja soc dels que es fa aquesta pregunta, i no lligada només a lo físic, sinó a tots els aspectes de la vida, per exemple la felicitat, l'armonia, la pau, etc... tot el que és susceptible de ser millor, ho vull fer millor!!!!

Així doncs segurament pel Desembre entri en una fase en que "necessiti" revisar el fet deno marcar-me fites objectives fora del pròpi estat de forma, igual serà el moment de plantejar-se participar a algun triatló, algún duatló, o alguna cursa de muntanya, pel senzill fet d'anar assegurant una certa motivació EX-TRÏNSECA, aliena totalment a la base motivacional que conservaré sempre, l'addaptativa, la que em fa tenir el cor el més saludable possible!



Com sempre, aquest és un post per a mi, no ésper a ningú més, és el meu propi anàlisi del camí que he decidit recórrer, ara bé benvinguts sou els que vos hi atracau a pegar un cop d'ull i a deixar el vostre parer, o els vostres comentaris!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada