Adéu INTENSE UZZI ...

Com costa despedir-se d'una bici així... crec que només en Vicenç ho sap... qui m'havia de dir que la darrera sortida que vaig fer amb ell s'altre dia en solitari per Esporles (curiosament per Esporles, la seva terra natal...) seria la darrera???  

Ha esta sa millor bici en diferència que he tengut mai i que crec que tendré mai, puja genial i baixa molt millor, amb ella sempre ha faltat biker, però m'ha compensat en creus i m'ha aportat grans sensacions, sensació de lliberat, de flow, de rapidessa, velocitat, adrenalina pura...

Amb ella he arribat a fer 4 Travesses de la Serra de Tramuntana, i una gran quantitat de rutes de tot tipus i sempre ha estat molt fiable, molt estable i super tragona, només dos pics l'he posada a 180mm, al principi de tenir-la i a la darrera sortida i les dues vegades m'ha impresionat com funciona.

Però tot canvia en aquesta vida i estar aturat és signe de mort... així que com diu un bon amic meu... "A rey muerto, rey puesto"!!!!!  Així que en això estic, decidint-me per un model o l'altre i en breu, en poder vos el presentaré... de mentres, a aprofitar aquest petit paron de bici, per fer altres coses o sortir amb sa rígida (mentres la tengui...ja que també està nominada a abandonar l'acadèmia...)

aqui deixo una petit mostra del que va ser sa darrera sortida amb sa millor bici que he tengut.

Gràcies Vicenç per haver-me cridat aquell dia sabent que estava enamorat d'ella i haver-me donat s'oportuninat de treurer-li un poc es suc al teu darrera. Gràcies de tot cor!!!

Recordant sensacions... rememorant actituds...

... i és que recuperar una lessió no és cosa fàcil, i ara, 4 mesos després ja puc dir que tots els esforços valen la pena, tot sacrifici té la seva recompensa. Foren moments durs, en solitari, fent molta feina.