Que acabi ja el 2011...!!!

És tot el que puc desitjar ara per ara, ha estat un any dur de collons, massa dur diria jo, tot i que l'he acabat treguent endavant, el final d'aquest carregat any, ha estat una lesió important al turmell, que passat un mes de recuperació em té encara lluitant contra el dolor a cada entreno, a cada estirament, a cada gest... així que ara per ara, a seguir tira tira amb les rutines de forma suau i anar meditant com afrontar el 2012 i els reptes que em plantejava... perque a tot això les males noticies no venen mai totes soles...  l'ecocardiograma anual lluny de mostrar una millora en l'estat del cor, ens va soprendre amb una dada preocupant, el diametre de l'arrel aórtica s'està dilatant molt aviat, com a efecte secundari de l'entrenament que he seguit enguany això vol dir que he passat de 36mm a 39mm i significa que ja només em separen 6mm de l'operació a cor obert...  i clar, cal replantejar-s'ho tot de bell nou, i un munt de preguntes em colpetjen el cervell, entre elles, com puc haver estat capaç de fer tant es cap de fava amb els esforços per aguantar el ritme, quantes vegades no me l'hauré jugada de bon de veres,... qué puc fer ara??  com convé que ho faci??? si anam a 3mm per any, m'en queden dos, jajajaja el més fort és que el cardiòleg diu que aquest increment és degut, típic i normal de l'evolució esportiva que he fet, de l'increment d'activitat (tot i que l'hagi feta ben feta), amb lo qual, està clar que he d'assumir que he d'extremar encara més el meu canvi de filosofia.

Seguiran els durs entrenos i les sortides en solitari, i deixaré de banda una economia social maltreta que no aporta gaire al meu desenvolupament com a persona, augmentant les activitats lúdiques i esportives de baixes exigències a nivell cardíac. 

Aquest és el resum del 2011 a falta d'alguns entrenos encara i tenint en compte que no tenc dades del mes de febrer, he fet un total de: 175 hores d'entreno, 112000kcal,  2600km en un total de 174 exercicis, entre els quals hi ha km's fets corrent, nedant, en bici i remant.  He tengut tres intervals d'aproximadament tres setmanes cada un amb lesions o costipats, que m'han tengut dos mesos sense entrenar i m'han obligat a recomençar quasi de bell nou.

Destacaria d'enguany per una banda haver-me retrobat amb les bones sensacions a la piscina, una antiga amiga de la infància que m'ha reforçat agradablement fent-me veure que no he perdut tot l'estil après, i per altra banda voldria destacar les dues travesses de la Serra de Tramuntana, que m'han fet veure com ben gestionades, les forces, els músculs i l'energia et dóna per molt més que si en feim un mal ús.

Aquest 2012 els meus companys de ruta serán sa GoProHD2 i el Garmin 910xt, i les meves rutes intentaré que no es repeteixin, que els horitzons siguin cada sortida diferents, hi haurà experiències no viscudes mai, hi haurà nous companys de vida, si tot va bé anirem a terres llunyanes, i ens retrobarem amb els racons més humits de la illa, amb les cordes, els arnesos i les motxilles... i tot això ho aniré penjant aquí, perque em serveixi de recordatori de que amb una actitud apropiada es pot aconseguir tot. I com no seguiran també els controls mèdics que serán els que em dirán si puc seguir o no, una altra cosa és que els acabi fent el cas que segurament es mereixen...

I per acabar, fer referència a la millor de les sensacions, la llibertat de moviment, el fer nous amics i sentir-me com a casa, i el veure com vells amics prenen camins diferents que els han d'aportar molt bones sensacions i alegries, des d'aquest humil blog, donar-vos les gràcies a tots per tot, i desitjar-vos un 2012 amb molts de reptes assolits i per assolir!!!!  Sort a tots/es!!!

Sortida MTB: Calvià-el Toro-Calvià

A les 7'00 am en Pere de Bunyola me recolleix per anar cap a Calvià on ens esperen en Pep, en Michi, en Jordi i en Xisco, per fer una sortideta diferent d'uns 40 km's.

Sortida ralliera total, molt diferent al que estic acostumat, amb lo qual ha resultat una disfrutada, un perfil casi plà amb només uns 310m de desnivell, tot un puja i baixa suau i entretengut, començant al parking de l'ajuntament de Calvià i prenent a la vora d'un torrent, amb la disfrutada afegida d'haver-lo de creuar un bon grapat de vegades, i duia bastanta aigüa, hem acabat ben remullats, llavors a bon ritmet hem tirat de cap al Toro, on hem fet una parell de barritas en el que antigament era el centre de control militar, i un cop feta sa xerradeta i quatre fotos, ens enfonyam als túnels i a seguir rodant, tota una diversió, amb trialeretes tècniques i un poc de carretera.

Podeu veure la ruta aquí: http://www.endomondo.com/workouts/30345834

I aqui un parell de fotos del que ha estat un dia genial on he cremat unes 1955 Kcal, en 3'17', 39km, a una mitja de 143ppm's i amb una màxima puntual de 201ppm o sigui la meva Fmax

Per cert aquesta Uzzi està demostrant qeu es defensa prou bé en tot terreny, perque m'he avessat a punyir un poc l'amortiguador per endurir-lo o afluixar-lo i sa veritat és que arriba casi a bloquejar, convertint-se en una bici bastant polivalent tant pels trams per carretera com per les trialeres, etc...  res una disfrutada de bici!!!!!!

Pluja i llibertat

Tota una setmana esprant el diumenge per fer algo especial, i el dissabte tots els plans s'en van a norris, a vegades és difícil montar algo amb més gent i més si el temps no acompanya o si els interessos no acaben de ser els mateixos, així que  em desperto, prenc es berenar i mirant a fora com començen a caure gotes damunt d'un terra ja banyat, em comença a sortir l'empenta, noto com els músculs em demànen aventura, exercici, eliminar la tensió acumulada durant una dura setmana de feina, una setmana amb molèsties incloses al genoll dret, però sembla que pugui provar-ho, tenc bones sensacions i no serà la pluja que em faci renunciar a una estona de branca.

Així que em calço les vambes (avui li toca a les trabuco), la música adeqüada a l'i-phone, al cotxe mentres vaig cap a sa Comuna sona Korn a tota llet i un cop al puesto,xubasquero i motxilla  l'esquena, el volum a les totes, sona Queen i començo a poc a poc perque no me fa cap ganes fer estiraments davall la pluja, així que agafo un ritmet moooolt suau, la sensació de començara  a banyar-.me m'encisa, sempre m'ha agradat que em plogués a sobre, mai he entés a la gent que quan cauen dues gotes ja corre  a amagar-se'n, l'aigüa és vida, i sense ella seriem tots morts...  Així a poc a poc vaig agafant el ritme però no tardo en adonar-me'n que avui hi haurà problemes, me comença a pegar un mal cada vegada més fort a les lumbars, fins que arriba a fer-se tan insoportable que no puc més que baixar el ritme i acabar fent trams caminant, i tot i caminar el dolor és inmens, realment ja dubto de qué és el que m'està passant, sembla només muscular així que en faig cas omís i segueixo patejant i corrent, corrent i patejant, mentres quan allargo la mirada lluny de les vambes, miro per amunt i veig om la pluja cada cop és més forta, m'endinso dins el bosc i lluny de semblar que plou menys, cada vegada cau més a xorro, i cada vegada he d'anar mirant millor on poso els peus per no banyar-me del tot les trabuco, fins que tot just arribant a dalt, el camí ja s'ha convertit en un torrent, vaig pràcticament fent ziga-zagues esquivant el gruix més gros d'aigüa, anat per les vorerres, per sobre les puntes de les pedres lleviscoses, s'atraca el final de la pujada, la que era la meva meta d'avui i conscient del tram que em queda decideixo espitjar un poc, però el cor no em deixxa pujar més de voltes, miro el pulsómetre i ja vaig a 195ppm, així que no em queda més remei que arribar a dalt més suaument, faig una volta, tan sols hi ha un cotxe aparcat al devora del refugi, no he vist a ningú en tot el camí i no m'extranya amb la que estava caient, han passat 35 minuts des que he sortit del meu cotxe i ara m'espera una baixada divertidíssima pel mateix camí o millor dit pel mateix torrent.

Bec l'únic glop de beguda isotónica de la sortida i començo a "nedar" entre riarols més o menys grossos, pegant bots per damunts roques, passant per davall de branques, jugant amb la pluja, rentant-me la cara, sento com adapto el ritme de les cames al de la música i al de la pluja i el camí, és com un ball d'esforç, de ganes, com un cant de llibertat que m'ajuda a drenar els problemes, les preocupacions i em neteja l'ànima, quina sensació més bona!!!!

Sense adonar-me'n de quan ni com, desapareix el mal a les lumbars i em sento més fresc que mai, começo a pujar el ritme de baixada, o millor dit a deixar-me dur per la "corrent", començo a fluir com l'aigüa entre les pedres, i entre un chof i l'altre noto com la pluja ha entrat dins les sabates, noto com plou sobre les meves ja més que banyades cames, i com la sensació de frescor em fa no sentir l'esforç al bessons, ni als turmells, ni als peus, em sento àgil, ràpid, com un ballarí.... quan de temps sense sentir-me així......

Una barrera i un altre, i la pluja que no atura i sense adonar-m'en ja torno a ser al cotxe, entocar l'asfalt baixo el ritme obro la motxilla trec la clau i em sento al maleter del cotxe, quina experiència, quin plaer en solitari,... ha estat una bona experiència, apago el pulsómetre al minut d'haver-me aturat i veig que indica que estic en 145ppm el que vol dir que estic més que recuperat en menys d'un minut, ha estat un bon exercici cardiovascular però sobretot per l'ànima i per la ment.  M'he trobat un poc més a la muntanya i això és boníssim!!!!

El recorregut de GPS marca que han estat menys de 6Km, 770Kcal, res una rialla però a mi m'han estat més que suficients per disfrutar que era l'objectiu de la sortida.

Ara falta veure com reaccionen les Trabuco a l'enxumbada d'aigüa que han patit.... perque per part meva, ja no tenc mal a les lumbars, ni enlloc, han quedat totes les punyeteries entre fang i les pedres de Sa Comuna de Bunyola...

Finals d'any...

El 2011... quin any més completet, hi ha hagut de tot i molt, un any d'extrems, un any de problemes i sol.lucions, un any,  al cap i a la fi complicat, en el qual ha estat impossible aconseguir enllaçar el mínim temps necessari d'entreno per assolir un canvi significatiu, a tots els nivells.

El 2011 ja apuntava com un any de canvis, de transicions, d'evolució forçada, de fer les coses millor que abans a nivell d'entreno i així ha estat, gràcis al canvi de pulsómetre l'anàlisi del entrenos ha millorat molt, i amb ell l'aprenentatge sobre com funciona el meu cor i el meu cos, que junt amb saber com funciona la meva ment i controlant els aspectes motivacionals al màxim, han donat com a fruits poder assolir tranquil.lament el que abans del 2011 éren reptes impossibles a la meva mirada, i a les meves capacitats. Per exemple el dur a terme la Travessa de la Serra de Tramuntana pel maig era tot un repte, hem demanàven si la faria i no ho tenia clar, temia que apareguessin els temuts tirons, que anés fora de voltes a nivell cardíac, que no aguantés tans kilómetres, i al final resulta que va ser to un éxit, tant que per l'octubre el vaig poder repetir ben tranquil i segur de les meves capacitats tot i haver estat seguint els mesos anteriors un entreno no enfocat a la bici, sinó al triatló,  així doncs no puc més que estar satisfet de tot el que he aconseguit i de com ho he aconseguit; està clar que son èxtis només per a mi, ja que per a qualsevol persona aconseguir això no requereix pràcticament ni entrenament especial ni òsties, i m'ha costat un bon temps entendre això, assimilar-ho i superar-ho, ha estat una reconciliació obligada entre el meu cor i un mateix, per tal d'entendre'ns i acceptar-mos.

Ha tengut un preu car a diferents nivells, massa car en altres, ja que entrenar de forma quasi obligada cada día i d'una forma concreta, no és gaire fàcil i haver-ho de fer en solitari menys. Haver de renunciar a sortir cada cap de setmana amb els amics, amb el teu grup, tampoc ha estat fàcil, veure com ells poden dur un ritme molt més elevat que el teu, veure com de forma natural t'esperen un cop i un altre i sense queixar-se en absolut, veure que es preocupen per tu, que t'animen, però que tu segueixes patint per damunt del que el metge t'ha establert com a límit... és massa dur...

Idò i ara que feim??  vé l'hivern i amb ells les rutes humides, el fang, la boira, la pluja, el fred,... idò no puc fer res més que seguir entrenant per aconseguir el mínim estat de forma per poder fer el mateix que l'altra gent, millorar i millorar fins que el meu cor digui basta!! Bé millor un poc abans ;)

Ara toca després d'un estiu molt mogut a nivell emocional i existencial, reconduir els entrenos, plantejar objectius per final d'any i començar a detallar els objectius del 2012 que ha de ser l'any de consolidació a nivell físic, l'any de fer "coses diferents", reptes diferents per anar esbrinant on és el limit!!!

Ho aniré definint i posant al blog tira a tira... però per ara a veure món, nous camins, antics amics, nova gent, i els de sempre sempre que vulguin!!!!

Gràcis a tots!!!

Provant ses SALOMON XA PRO 3D ULTRA

Avui voliem anar d'excursió amb sa familia, a un lloc diferent i de passada jo volia aprofitar de provar sa darrera adquisició, unes Salomon, les XA PRO 3D ULTRA, sa veritat és que ha estat molt divertit tot i que només he fet una estoneta, aquí deixo algunes fotos de mostra.  sa próxima entrada serà per revisar el plà d'entreno en vistes als nous objectius que van sorgint dia a dia.

Segona TST, Segona Travesa Serra deTramuntana

Dissabte 01/10/11,

05:15am, sona el despertador! Peg bot des llit i sense fer renou em disfrasso per l’ocasió, tot estava organitzat, els temps controlats, el berenar a punt, la bici que esperava al porxo per sortir correns, el cotxe furgoneta I el camelbag a la gelera… silènci…. Tot en calma, però amb una certa tensió als músculs… ho hauré agafat tot?

05:58am, darrera passada pel bany, darrer repàs, el berenar  la panxa i a sortir escapat de cap a Algaida on a les 06:30am ens espera un autocar un tant fet pols amb un conductor un tant despistat que es va recórrer mitja illa abans d’arribar tres quarts d’hora mes tard del previst a Pollença.  Ens trobam a Algaida 16 bikers amb moltes ganes de Travessa, a Pollença se’ns hi junten 6 més, un total de 22 tíos amb més o menys experiència (n’hi havien que feia només 4 mesos que anàven en bici, sí senyor!!!  Vaja moral!!) i després de la foto de sortida comença el show!

+/-9:00 començam a tirar de cap a can Gallet tira tira però amb bon ritme i sense aturar, però en aquest primer tram tenim les dues primeres panes, una ateixa bici, un mateix biker dues rotures de cadena seguides que es torben molt en solventar i mentres la segona part del grup ens havíem avançat a berenar a can Gallet (ja sabeu el que és el berenar en qüestió!!!! Un luxe!!!). Aquí hi va haver la segona desfassada horaria, gairebé ens tiràrem 2 hores  berenant per tal de reprendre tots junts per una ruta que no havia fet mai, que surt al restaurant d’Escorca, molt xula i que ens evitava pujar al Massanella o al Galileu (no m’aclaro en aquest punt), hi va haver moments de patejada, barreres i tal però força entretengut i en part ciclable, llavors tram de carretera fins al Gorg Blau i aquí anàrem a buscar (per evitar 2’5km de carretera amb un 5’3%de desnivell) la canaleta, i directes de cap a Cúber, el voltejam i en arribar als peus de la trialera, el sonat forestal junt amb una tia que estava boníssima… amb minifalda i tal… (bé ho deixam aquí…), ens va posar les mil i una pegues per passar i així tira tira trialera a munt i de cap a baixar el Barranc de Biniaraix. Un cop a la Creu de L’Ofre jo em vaig posar les proteccions i vaig embestir per les travesses, però no em va seguir ningú, a aquest grup els hi mola la velocitat més que la tècnica i s’amollàrem com a locos per la pista rollo supermotard total, per dir-vos que jo creuava la pista acollonadíssim de creuar-me’ls, però quina disfrutada, cada vegada m’agrada més la Uzzi i com traga sa tia!!!!! Buah!!!!  Vaig notar que feia molta estona que no baixava a saco!!!

Res, un cop a dalt del Barranc, la baixada ja la coneixeu, cadascú al seu ritme i qui més qui manco patint de braços, però ningú va caure, tans sols algún desequilibri i algún peu a terra però en general tots molt bé, arribàrem a ses rentadores, reagrupament i tercera pana, un havia fotut el pern de la direcció, haviém de trobar una ferreteria o una tenda de bicis, començen a tirar i al carrer de la lluna troben obert la tenda i aconsegueixen repara, però aquí el grupet inicial de 6 que ens esperàven a Pollença ja havia decidit que no arribaríen a Deià i que quedaríen a dormir a un hotel al Port de Sóller. Des d’aquest punt el grup ja va estar dividit durant el llarg de travessa que ens quedava, ja que ells anàren gairebé tot el camí restant per carretera llevat d’algún petit tram, fins arribar a Andratx on ens esperaría l’autocar. La resta, els 16 que la completàrem tota, vam aturar a repostar al forn de can Frau, el menjar no tocava voreres, i quí el temps se’ns tirava a sobre així que creuam Sóller, agafam el camí de son Castelló i en ser a l’ermita abandonada vam calcular el temps i opcions i vam prendre la decisió més encertada, les complicacions, i retrassos ens passàven factura i els gairebé 60km que duiem també així que per majoria i vegent que molts no duien els frontal ni llums, vam decidir prendre per carretera fins a Deià on ens esperava una dutxa de primera a un refugi impressionant per llavors anar a una pizzeria on ja havíem comanat taula, ja veurem les fotos un luxe de sopar!!!!!  Quina canya!!!!!

Total a les 23 a jeure, els que pogueren obviar els “ronquidos” de dos fieres que ens donàren es vepre, al final un d’ells va quedar tapat de matalassos per tal d’amortiguar el renou i així poguérem dormir un grapat d’horetes.  

Al matí estava tot planificat, ens aixecam a les 7’00am, ens vestim i agafam ses bicis i tot i tiram costa per amunt fins al forn (primera pujada del dia), on ens esperàven la ostia de bocatas que ja haviem comanat el dia abans i un bon surtit de dolçets per dur a la pizzeria que obrien especialment per noltros poder berenar tranquils, un altre lujazo que es va valorar molt positivament. Un cop berenats, començàrem xino xano la tirada d’asfalt més llarga del dia fins a Valldemossa on reagrupàrem i fins a George Sand on ens amollàrem per avall com a fieres, cadascú al seu ritme, i jo personalment i fora proteccions… vaig sentir-me volar, i no exagero, ho vaig flipar en colors, bé jo i un home que anava amb bici que quan me va sentir venir no va saber on posar-se i casi tenim un bon “percance”. D’aquí cap a la volta des General, Erbossar i Planissia, ja vos podeu imaginar… i llavors baixada a repostar a Estellencs previ haver-mos fotut el bocata com a “dinar”, cervessota i segon tram de carretera fins el Coll de sa Gramola on prenguérem de cap a Sa Trapa, on disfrutàrem d’unes vistes impressionants, una trialera impracticable amb la bici i fotudeta a peu fins arribar al mirador on després de la foto de rigor ens pegàrem la gran baixada del dia primer per la continuació de la trialereta que acabes rollo “tunel de lavado carritxero” i baixada per la pista fins gairebé Sant Elm, no hi arribàrem. Aquí vam tenir l’ensurt més gros de la travessa, quan un dels companys va trabcuar i es va fer mal a l’esquena, ibuprofeno a saco i xino xano de cap a S’Arracó i carril bici fin a Andratx on ens esperàven els 6 que havien anat per carretera, el bus i unes cervessotes d’escándol!!!

Però no va acabar tot aquí,… el sonat del bus com l’anomenarem a partir d’ara, per arribar d’Andratx a Algaida, no va tenir millor idea que baixar fins al Passeig Marítim on va embestir a un descapotable amb el conseqüent pollastre que es va formar fins que va veure començar a baixar tios i més tios de l’autocar, llavors per acabar-ho de rematar ens vam haver d’aturar a l’autopista abans de les costes de Xorrigo perque perdia aigüa però a la fi arribàren devers les 20’55 a Algaida, descarrega bicis, creuam es poble, adéus i a tornar a carregar per tirar cap a casa com una exhal.lació, total devers les 00’00h s’acabava un dia intens de collons, divertit per les butxaques, un cap de setmana de coneixer noves rutes i nous companys.

A nivel personal, m’he trobat molt bé, amb molt bones sensacions tot el temps, i sobretot a nivell cardio he estat genial, tan sols una petita despistada pujant xerrant amb un triatleta bomber o bomber triatleta  que no me vaig donar compte i em vaig posar a 204ppm, però pel demés el ritme que hem duit ha estat molt suau, permetente-me durant el dia d’ahir anar pujant a una mitja de 150ppm.

Avui, petits molèsties del sillin i de la motxilla, i suposo que demà em començarà a sortir un poc el cansament o agulletes, ja ho veurem, però després de la sessió d’SPA que m’espera avui horabaixa, no crec que jo que sigui molt bèstia.

Sa bici s’ha portat genial, fiable al cent per cent i polivalent de collons!!!!!

el més dur.... haver d'esperar 1'30h sense beure perque vaig calcular malament el repostatge d'aigüa i vaig haver d'anar mendigant glopets als companys que també anàven ben justos. Moltes gràcies a totos!!!!

Res espero haver-vos entretengut una estona amb aquesta crónica i aprofito per fer-vos saber que després d’aquesta segona travessa… no em faria res abans d’acabar l’any fer-ne una tercera per provar noves rutes que tenc al cap…. Com ho veis??? Vos animau????

Mes endavant posaré més fotografies que encara no he descarregat!!!

 ses màquines

 gran moment

 detall de sa taula ben decorada

 sa fam fa fer coses

 mesura d'insonorització ben efeciva

 taula del soparillo de dissabte

Entrebancs....

està clar que basta que un es proposi algun "repte" perque li començin a sortir entrebancs, basta proposar-se alguna cosa i clar, com que has de filar més prim, o vols fer més coses, el temps escaseja, el ritme del dia a dia no et deixa descansar prou, etc..i arriba el moment en que el cos et diu... BASTA!!!!!



Doncs bé el calendari del meu estimat polar, ha tengut un buit de dues setmanes, dues setmanes plenes de tossina, mocs, malestar general, mal de cap i una falta d'energia TOTAL!!! I una contractura lumbar de cavall que m'ha posat l'esquena com una canya de bambú, gràcies a l'osteópata i a dues hores de thalasoterapia intensiva a chorro l'he poguda reduir a zero.  Primer intentant no prendre medicaments, llavors prenent per expectorar i finalment per deixar de tossir, total dues setmanes de PARÓN, dues setmanes de recuperació, tant que he recuperat fins i tot uns 3'5 Kg's perque això sí, no he deixat de menjar, jajajajaja!!!

Així que aquesta setmana ha estat de proves, dues sessions una cardio i una de sèries nivell 1 per provar mem com responia el cos, sa cosa ha anat bé, però la resta de compromisos socials m'han impedit fer res més i és que a més del dia a dia, ara també hi influeix la chafogosa calorada que fot, que m'impedeix pujar-me al rodillo o agafar la bici a segons quines hores, m'he declarat oficialment enemig del sol d'estiu!!!!

Doncs tot plegat, i tenint en compte que na Cris ja té vacançes i que en Marc en tendrà aviat... junt amb que d'aquí a dos díes faig 36 amys!!!!.... m'he vist obligat pràcticament a reenfocar els entrenos de bell nou, es podría dir que estic a aquesta fase de continues readaptacions i vull pensar que podré dividir l'any en tres períodes que passo a resumir així:

Període 1: de gener a  maig-juny, on un cop vaig tenir clares les indicacions del cardiòleg i del Dr. Cabanes, em vaig posar fil a l'agulla amb l'entreno amb el rodillo, passant de tenir àcid úric a no tenir-ne amb les restriccions alimentàries que em va marcar, vaig passar de pesar 81'5 a pesar-ne 72'8, i vaig passar de tenir tirons a cada sortida a acabar una travessa de 105Km's en dos díes amb ganes de més i com si no hagués fet res!!!!

Període 2: estiu (juliol-agost) època més moguda, vacançes, platja, piscina, jugar com un nin petit,..


.marcada també per la necessitat de frenar una mica el ritme a la feina i per reordenar un poc el dia a dia, junt amb el malestar d'aquestes dues darreres setmanes (he passat de 72'8 a 76'8 Kg's). En aquesta fase l'objectiu que m'he marcat és no perdre tota la feina feta durant tot l'any, mantenir el nivell, no em plantjeo millorar més, tan sols mantenir i anar provant coses com per exemple la natació a la mar, un poc de running i fer alguna sortideta de tant en tant per recordar sensacions, fer el manteniment a la bici i quatre canvis com passar de tres a dos plats.


Període 3: setembre-desembre, quatre mesos per arribar al final de la primera etapa, en que l'objectiu principal era no deixar l'esport, saber quin podia practicar i com, fer-me amb els recursos necessaris per practicar-los i començar a fincar-m'hi de forma controlada, guiat sempre pel meu íntim company el pulsómetre, i seguint estrictament la periodicitat dels controls mèdics del cor per tal de confirmar que estigui fent la feina bé i me faci mal.

 Objectiu del  tercer període: agafar una rutina de running per la muntanya per enfortir turmells i genolls i anar agafant fons, seguir amb la rutina de sèries del rodillo anant incrementant en resisitència i potència i com a conseqüència dels dos objectius anteriors suposo que podré recuperar de nou no només els 72'800, lo idel seria aconseguir assolir els 70 Kg lo qual vol dir perdre uns 6 Kg's en 6 mesos.


Però així i tot no puc evitar començar a donar voltes a qué faré a partir del Desembre, tot això, aquest blog i tot neix d'un objectiu personal bassat en millorar el meu estat físic, amb l'objectiu de poder seguir fent esport a pesar del diagnòstics metges, venc a dir que en tot moment l'objectiu ha estat "PERSONAL", no material o físic en el sentit d'assolir per exemple acabar una determinada cursa, participar a un triatló o arribar dins els deu primers, ja tenc clara i tranquil.lament asumit que mai competiré, perque no tenc un físic com per fer-ho, ara bé, es tracta de saber de qué és capaç el meu cos, el meu cor i la meva ment, estiguin com estiguin, siguin com siguin i sigui al ritme a que sigui o fent el que sigui... com diu n'Ajram "Where is the limit?  Idò jo ja soc dels que es fa aquesta pregunta, i no lligada només a lo físic, sinó a tots els aspectes de la vida, per exemple la felicitat, l'armonia, la pau, etc... tot el que és susceptible de ser millor, ho vull fer millor!!!!

Així doncs segurament pel Desembre entri en una fase en que "necessiti" revisar el fet deno marcar-me fites objectives fora del pròpi estat de forma, igual serà el moment de plantejar-se participar a algun triatló, algún duatló, o alguna cursa de muntanya, pel senzill fet d'anar assegurant una certa motivació EX-TRÏNSECA, aliena totalment a la base motivacional que conservaré sempre, l'addaptativa, la que em fa tenir el cor el més saludable possible!



Com sempre, aquest és un post per a mi, no ésper a ningú més, és el meu propi anàlisi del camí que he decidit recórrer, ara bé benvinguts sou els que vos hi atracau a pegar un cop d'ull i a deixar el vostre parer, o els vostres comentaris!

Objeto de deseo....

36 TALAS RC2 FIT 180MM
eje 20mm

• Aj. Recorrido: 140 a 180 mm
• FIT • Aire
• Tubo de aluminio
• Barras 36mm Kashima coat
• Anclaje Disco Post Mount
• Axle 15 mm
• Peso: 2.450 grs

1.140,00 Euros.

Modificant l'entreno de rodillo

És cert que darrerament la calor m'està fonent les neurones, és cert que ara en fa més que fa dos mesos i és cert que segurament encara en farà més o sigui que.... toca canviar, introduir millores tant en l'horari d'entreno com en les rutines, per tal de sobreviure a la calor i de poder-ho conjugar tot amb la vida familiar i laboral.

S'altre día se'm passava pel cap (en un moment de debilitat...) deixar els entrenos durant l'estiu i disfrutar d'aquesta calor xafogossa baix l'aigüa, però.... la sensació a les cames m'ha estat martiritzant aquesta darrera darrera setmana en que gairebé no he pogut pujar a la bici, així que... primer punt a considerar: mantenir els entrenos de sèries amb es rodillo, dues sessions setmanals, però... com millorar el que feia fins ara? com avançar? Idò ahir vaig provar baixant 3 pinyons, o sigui, plat petit i pinyó petit. QUIN CANVI!!!! amb la resistència al mínim anava la mar de bé, però al moment de fer la sèrie, i pujar la resistència al màxim... uau, ja no era el mateix, venga espitjar fort, i venga augmentar la velocitat (vaig arribar als 65Km/h!!!!), un minut intens, que en un més aproximadament passará a ser 1'5 o 2 minuts a TOPE!!!!!, Però les pulsacions es mantinguerem dins els marges, una Fmáx de 196 durant els primers segons del periòde de recuperació pot sèrie i baixada en devers 1'5 minuts a les 156ppm (o sigui molt per davall del meu umbral aeròbic que està en 171ppm). Ara bé, me va costar la ostia acabar les 10 sèries, i els deu darrers minuts de cardio foren la gloria. Al cap i a la fi va ser una sessió extranya per lo dura que va ser i perque va estar passada per aigüa, quin gust en aquest sentit, davall dels tarongers, ploguent i suant. I la sensació en acabar.... sense paraules, havia fet una passa més endavant! 

Ara em queda perfilar la resta de rutines de la resta de dies de la setmana, per ara dos dies faré rodillo fent sèries i si algún dia no puc fer altra cosa faré rodillo cardio, però en principi la meva intenció és anar a nedar dos migdies a la setmana durant una horeta cada dia i sortir un vespre o dos a córrer una estona (entre mitja i una hora basta). I els caps de setmana deixar-los pel que surti, si hi ha possibilitat de fer algo guay i sinó... a gaudir de la familia que bé s'ho mereix!!!!

Salut!

TST-BTT ó Sa Travessa de Sa Serra de Tramuntana en BTT Ermassets maig 2011

Com deia abans la Serra ens esperava, plena de racons verjos, d'animals lliures, de caminois solitaris, de roques atemporals, de petjades humanes per tot arreu però sobretot la Serra ens esperava entregada a un grup d'amics amb una il.lusió, travessar-la de cap a peus!!! Uns amics motivats, entregats a l'esforç, al patiment i a la diversió, amb bon humor, amb companyerisme i amb una fortalessa encomiable, demostrant a cada passa que ser Ermasset vol dir molt!!!  ho vol dir TOT!!!!  Aquí teniu un grapat de les fotos del primer dels dos dies de travessa, digue'm que el segon dia no tenia el pols com per tirar fotos, jejeje.

Han estat un total de 125Km (65 el primer i 60 el segon aproximadament), ppm mitjes entre 140 i 157, Fmax un únic pico de 206ppm (o sigui al 100 i pico per cent, CAGADA!!), però la resta tans sols un grapat de picos de 190 a 199ppm o sigui sense arribar a la Fmax de 201ppm. De fet en % dins la zona em resulta molt complicat calcular-ho però segurament hagi aconseguit respectar el 75/25% (aeróbc/anaeròbic) fet que ha estat la clau de l'èxit, de la "No Fatiga", del sentir-me realment bé, poguent fins i tot provar de fer trams complicats de pujada per trialeres dures, per escalons de Biniaraix, etc... I en quant a Kcal han estat unes 9200 aproximadament.

A nivell personal: prova superada, era més que un repte, per a mi significava confirmar que podré seguir fent coses, significava que sa feina ben feta té sa seva recompensa, significava que quan les coses es torçen sempre es poden adreçar, significava que voler és sinónim de poder (amb matissos Sí, però sinónim!)

El grup: bon ritme, esperant i ajudant-mos un ou, ben coordinats, ben preparats i de molt bon rollo!! Un grup genial!

La ruta:  replantejar-mos el sentit, i les zones per on tornar a passar, hi ha hagut massa patejada i massa dura, cal miar tema permisos per passar per  Binis- Alfàbia-Coll de Sóller-Teix per exemple per planejar un poc més.

Les incidències: la rotura del canvi d'en Vicenç (desafortunada per una part i afortunada per una altra ja que el tio es va marcar marató i mitja de munytanya improvitzada), un grapat de caigudes sense importància i torçades de turmell, i  alguns tirons i  mal al cul!!!!

L'organització: un 10 en tots els sentits, tant per tot el que ha aportat la majo´ria per poder tiranr endavant, com les rutes prèvies de reconeixement, com la furgo, com els queviures, i també tot i que un poc més just la programació o el timming, que l'hem anat clavant super just.  Una llàstima no haver trobat sa gelera d'en Corse ben plena de birres a l'arribada a Pollença...per sa pròxima ja ho sabem... perque.... hi ha haurà una próxima no???

Abans de sortir... quina emoció semblàven nins petits anat d'excursió per primer cop.

Quines vistes.... Impressionants!!!!

Reagrupaments continuus...

Parejitas....

Màquines.....

Tecnología alemanya aplicada al calçat esportiu... L'escopinada dijuna nunca falla!!!!
Aquesta tecnología la perdérem el segon dia de ruta ja que li va pegar el puntasso FORREST GUMP i va arrancar a córrer espantat per un canvi que rossava per tot i com que no podía soprtar aquell grinyolar frenètic, no va aturar fins que va arribar a Pollença, quin veritable Crack!!!!!! Per cert s'està obrint ja un club de fans i seguidors seus pel Face per tal de seguir d'aprop l'evolució d'aquest ésser esportiu "sense límits".

On son els ermassets...  i les cabres???

Bon moment, el dinar a Valldemossa, diooooooos quina famota!!!!

I pensar amb el que ens esperava fins a Muleta....!!!

El crack de les pujades tècniques, feia por veure'l pujar pel Barranc de Biniaraix, escaló rera escaló!!!

La mà de l'home oldejant la natura al seu gust...

En Biel aparcant sa bici per aturar  abeure una mica, ;) jajaja 

Hi havia que anar molt en compte perque era fàcil fotre qualque grapada!

EQUIPASSO!!!!

Ara veurem mem sa próxima quina liam, però es plantejen moltes opcions.... mmmmmmm que bé!!!!