Pluja i llibertat

Tota una setmana esprant el diumenge per fer algo especial, i el dissabte tots els plans s'en van a norris, a vegades és difícil montar algo amb més gent i més si el temps no acompanya o si els interessos no acaben de ser els mateixos, així que  em desperto, prenc es berenar i mirant a fora com començen a caure gotes damunt d'un terra ja banyat, em comença a sortir l'empenta, noto com els músculs em demànen aventura, exercici, eliminar la tensió acumulada durant una dura setmana de feina, una setmana amb molèsties incloses al genoll dret, però sembla que pugui provar-ho, tenc bones sensacions i no serà la pluja que em faci renunciar a una estona de branca.

Així que em calço les vambes (avui li toca a les trabuco), la música adeqüada a l'i-phone, al cotxe mentres vaig cap a sa Comuna sona Korn a tota llet i un cop al puesto,xubasquero i motxilla  l'esquena, el volum a les totes, sona Queen i començo a poc a poc perque no me fa cap ganes fer estiraments davall la pluja, així que agafo un ritmet moooolt suau, la sensació de començara  a banyar-.me m'encisa, sempre m'ha agradat que em plogués a sobre, mai he entés a la gent que quan cauen dues gotes ja corre  a amagar-se'n, l'aigüa és vida, i sense ella seriem tots morts...  Així a poc a poc vaig agafant el ritme però no tardo en adonar-me'n que avui hi haurà problemes, me comença a pegar un mal cada vegada més fort a les lumbars, fins que arriba a fer-se tan insoportable que no puc més que baixar el ritme i acabar fent trams caminant, i tot i caminar el dolor és inmens, realment ja dubto de qué és el que m'està passant, sembla només muscular així que en faig cas omís i segueixo patejant i corrent, corrent i patejant, mentres quan allargo la mirada lluny de les vambes, miro per amunt i veig om la pluja cada cop és més forta, m'endinso dins el bosc i lluny de semblar que plou menys, cada vegada cau més a xorro, i cada vegada he d'anar mirant millor on poso els peus per no banyar-me del tot les trabuco, fins que tot just arribant a dalt, el camí ja s'ha convertit en un torrent, vaig pràcticament fent ziga-zagues esquivant el gruix més gros d'aigüa, anat per les vorerres, per sobre les puntes de les pedres lleviscoses, s'atraca el final de la pujada, la que era la meva meta d'avui i conscient del tram que em queda decideixo espitjar un poc, però el cor no em deixxa pujar més de voltes, miro el pulsómetre i ja vaig a 195ppm, així que no em queda més remei que arribar a dalt més suaument, faig una volta, tan sols hi ha un cotxe aparcat al devora del refugi, no he vist a ningú en tot el camí i no m'extranya amb la que estava caient, han passat 35 minuts des que he sortit del meu cotxe i ara m'espera una baixada divertidíssima pel mateix camí o millor dit pel mateix torrent.

Bec l'únic glop de beguda isotónica de la sortida i començo a "nedar" entre riarols més o menys grossos, pegant bots per damunts roques, passant per davall de branques, jugant amb la pluja, rentant-me la cara, sento com adapto el ritme de les cames al de la música i al de la pluja i el camí, és com un ball d'esforç, de ganes, com un cant de llibertat que m'ajuda a drenar els problemes, les preocupacions i em neteja l'ànima, quina sensació més bona!!!!

Sense adonar-me'n de quan ni com, desapareix el mal a les lumbars i em sento més fresc que mai, começo a pujar el ritme de baixada, o millor dit a deixar-me dur per la "corrent", començo a fluir com l'aigüa entre les pedres, i entre un chof i l'altre noto com la pluja ha entrat dins les sabates, noto com plou sobre les meves ja més que banyades cames, i com la sensació de frescor em fa no sentir l'esforç al bessons, ni als turmells, ni als peus, em sento àgil, ràpid, com un ballarí.... quan de temps sense sentir-me així......

Una barrera i un altre, i la pluja que no atura i sense adonar-m'en ja torno a ser al cotxe, entocar l'asfalt baixo el ritme obro la motxilla trec la clau i em sento al maleter del cotxe, quina experiència, quin plaer en solitari,... ha estat una bona experiència, apago el pulsómetre al minut d'haver-me aturat i veig que indica que estic en 145ppm el que vol dir que estic més que recuperat en menys d'un minut, ha estat un bon exercici cardiovascular però sobretot per l'ànima i per la ment.  M'he trobat un poc més a la muntanya i això és boníssim!!!!

El recorregut de GPS marca que han estat menys de 6Km, 770Kcal, res una rialla però a mi m'han estat més que suficients per disfrutar que era l'objectiu de la sortida.

Ara falta veure com reaccionen les Trabuco a l'enxumbada d'aigüa que han patit.... perque per part meva, ja no tenc mal a les lumbars, ni enlloc, han quedat totes les punyeteries entre fang i les pedres de Sa Comuna de Bunyola...