Idò sí.... un anys més s'apropava sa fita anual de fer una Travessa, enguany tot és diferent... cadascú va pel seu vent, llibertat de moviments, cap grup de referència però sa mateixa il.lusió que cada any des que al 2011 ho provés amb els Ermassets, les ganes de fer sa travessa son brutals, hi ha que reconéixer que has de dur un mínim d'entreno o rutines a sobre per afrontar-la amb garantíes de poder disfrutar del recorregut sense patir gaire. Reuníem els mínims tot i no haver entrenat gaire per no dir gens, però al final el segon dia (ahir diumenge) ens va barrinar una mica els plans. Teníem el cul poc endolorit després del casi 70 kilómetres d'ahir i els més de 2000 metres de desnivell acumulat, però hi havia moltes ganes.
Tot va començar així....
Miquel: ei xavi men vaig a fer sa Travessa en solitari, t'apuntes?
Xavi: ostres idò sí, me fa ganes per veure el recorregut de sa Trail....
Miquel: idò fet!!!
Posarem data, montarem tots els preparatius i llestos, quedam el dissabte a les 6'00am a Santa Eugènia i de cap a Sant Elm, on a les 6'40am ens pujàvem damunt les rígides i amb el frontal i uns petits llums vam embestir a les fosques la Trapa, quina passada, quina fresqueta, feia molt bon estar, el cel despejat i les estrelles i la lluna que ens feim de guía; arribàrem a dalt de la trapa que encara no havia sortit el sol, unes fotos al mirador ja amb claror. Un gran desconsol veure com tot estava cremat de bell nou quina llàstima i quina puta raça estam fets aquest humans que ens ho acabam barrinant tot...
Un cop a la carretera d'Estellencs, les opcions ciclables son molt poques amb lo qual el més intel.ligent és seguir el traçat per asfalt, agafant algún petit desviament per no anar tant per carretera, però en poc temps ens plantam a Estellencs, berenam una mica i tiram de colmado per reposar i seguim aquest cop agafant els desviament de cap a Planisi, on aprofitam de descansar una estona escoltant el "silènci", pràcticament encara no hem vist a ningú, no hem ni sentit cap renou, és una ruta a bon ritme, anam tranquils i amb bones però no aturam gaire enlloc, duim molt bon parcial.
Decidim que ja basta de descansar i emprenenm decap al camí de s'erbossar i fins al cruce d'esporles, és molt prest, devers les 11'00am i pensam que podrem dinar tranquilament en una estona a Valldemossa i així és, quatre estiraments i ja hi som. Anam al supermercat, pillam algo de menjar... i la l'hem cagada..... un porc fa menjar a s'altre diuen.... però clar si menjes fas la digestió i si fas la digestió.... el teu cos no està per fer burrades, però noltros li embestim "com que anam be de temps" pel recorregut de la Trail de la passada edició, pel teix, per les rampes, pel trispol impracticcable per les rígides, i ens penalitza mooooooltíssim, acabam arribant a Deià tocats, amb els peus destrossats per la pujada i per la baixada que està molt espatllada i no convé jugárse-la.
Som a Deià, son devers les 16'30h anam massa bé de temps, ens ho prenem amb calma i berenam una mica, i llavors tira tira i amb més empenta de la que seria d'esperar, embestim els escalons per anar per "terra" de cap al camí del rost que ens durà cap a Sóller, quina disfrutada, ja sabent que ens sobrava el temps, que estàvem molt bé de forçes i recuperats de l'esforç del Teix...
Arribada a casa a Sóller, només som dos i tenim la carn a punt de torrar, el jacuzzi que ens espera per alliberar-mos del cansament i unes bones birres per refrescar-mos, un repassó a les màquines i tot a punt per demà, aquí el meu plà personal era substituir sa rígida per sa CUBE i poder gaudir el diumenge d'un Sóller -lluch endurero...
6'00 del matí d'un diumenge d'octubre... i obrim les finestres i..... sorpressa, es posa a ploure en aquell mateix instant, no es veu ni una estrella, ni la lluna ni res més que núvols foscos, molt foscos!!! decidim berenar, vestir-mos i veure com pren la cosa,... però no pinta bé, i avaluam la situació siguent realistes, tenim el cul petat dels 70 km d'ahir de ahir, i embestir el barranc de Biniaraix amb els escalons banyats i en bici no era una bona idea, així que optam per reconvertir la Travessa BTT en una Travessa mixta, i tot i dur els cullottes, ens embarcam en una sortida de Trail-"run", no vam anar corrent però vam anar a molt bon ritme, semblava que ens haviem alliberat de molt de pes deixant les bicis a casa i l'Ofre ens motivava molt, així que ens vam marcar el nostre primer KV (Kilómetre Vertical) uns 1006m en 3 horetes (aturades incloses) i uns 14 kms que van suposar una manera diferent d'estirar cames, disfrutar de la Serra i passar-mo-ho d'allò més bé.
En conclusió, no hem acabat sa Travessa (ja ho farem) però ha estat una molt bona experiència en sa línea de gaudir del que un fa, de tenir llibertat d'elecció en cada moment, de anar sense presses, i de fer allò que més t'agrada amb algú amb qui ets sents molt a gust..
Xavi, han estat més de 3000 metres de desnivell positiu, i això sense entrenar, o sigui que si ens hi posam ho petam!!!!!!
Ara el próxim pic que correm, hauriem de llevar-mos es cullottes i ses motxilles de bike jajajajajajaja
Aquí vos deixo els dos links del Garmin i unes fotos!!.
