1/09/2026.
Fa ara mteix uns 11 anys que no em passava per aquí... i el moment ho diu tot... la vida sovint estreny fort i darrerament, els darers anys han estat especialment durs, fins al punt d'arribar a fer-me oblidar qui soc i de que soc capaç. Precisament la mirada tan aviat he obert el blog que vaig crear quan em van dir que tenia un problema cardíac i que aquest em faria abandonar l'esport que tan m'agrada i tan m'ha donat... vaig trobar la descripció breu del blog, on deia que l'escrivia expressament per tal que en un futur em servís de recordatori de l'actitud que hi poso davant les dificultats de forma natural, i aquí estic, ara mateix com a supervivent "encara" als embats de la vida, malalties pròpies i de familiars, molta feina i molts problemes d'aquells que sovint creus que et faran claudicar i quan se'n junten devers 40 de cop.... et descobreixes un poc més del que et coneixies i t'adones que tu també tens un límit, i no son les pulsacions que deia el cardiòleg fa 15 anys (ja me deu fer mort, ajjajajajaja).
Però ara ha arribat el moment, mentres encara poso ordre a la meva existència, d'arrancar, del reinici a molts nivells i entre ells a respondre al crit de la terra banyada, de la pols, de les roques, dels reptes existencials, d'una altra mirada a la vida, del gaudi, de donar canya amb la meva nova amiga que espero em faci el retorn més entretengut i com no més progressiu, la nova AMFLOW PR CARBON PRO, una bici elèctrica per divertir-me, per suar tot el que vulgui, per rebentar-me tant com vulgui o per anar de globero dominguero total.
Repassant el blog he reconnectat mentalment amb antics i bons amics que la vida s'ha emportat enfora i d'altres que tot i estar més aprop estan més distanciats que mai, però ara ho veig com una cosa molt guapa, tots tenim un passat, van ser 22 anys de BTT que es diu ràpid, vivències, experiències, caigudes, lessions, disfrutes, rialles, plors, connexió, estima i natura per un tubo, i vull aprofitar (tot i que ningú veurà aquesta entrada) per donar-lis ses gràcies a tots i totes perque em vau ajudar a ser qui soc, em vau acompanyar a descobrir els meus límits i ara tot això té més sentit que mai. Gràcies de tot cor i espero que algun dia ens trobem per les muntanyes i ens poguem fer una aferrada!
Estic començant suau, i no sé si faré més entrades, més vídeos, més tacks penjats, però almanco volia passar per avisar a la vida que li tenc ganes i que "el gusanillo" ha tornat!!! Salut a tots/es!
