dissabte, 26 de setembre del 2015

Ara és quan tot recomença...

Sembla que el començament del curs escolar marca un inici d'etapa, hi ha qui viu el pas dels anys amb una agenda de setembre a juny... sobretot els mestres i els pares/mares,  i hi ha que segueix lligat a les agendes anuals de gener a desembre, sigui com sigui aquest blog es podría dir que enguany s'ha pres un descans, un necessari i ja previsible descans, ja que he canviat de rutines, d'objectius, i m'he centrat en treure endavant dos projectes personals/familiars força importants, sobretot el SAPS, la meva nova feina on poder amb l'actitut correcta i amb esforç i molta dedicació treure endavant aquest somni laboral, que actualment em permet viure el pas dels díes de la forma que sempre havia desitjat. Amb prou temps per apreciar els canvis de llum, la pluja, els núvols, els sentiments, els entrebancs, i allò amb que més es nota... les presses, la paciència, la gestió del temps, dels moments, vivint amb molta més intensitat i lentitut cada gest, cada conversa, cada mirada, cada experiència,... serà que anem madurant o potser tornant vells, però no... vells no, ja que tot i el camí recorregut, tot i els petits entrebancs físics, la motivació reseta un poc endormissada però hi és, i les ganes de fer coses noves no falten. 

Sento com haver cumplit els 40 em porta una extranya serenor alhora d'afrontar canvis importants en la meva activitat física i veig clar que no és fàcil adaptar el cos a un nou esport, però el cos em demana anar redistribuint les càrregues i les rutines, aparcant un poc la bici de muntanya i sortint més lleuger al meu entorn, caminant, badant o corrent, mirant de trobar l'equilibri i de retrobar-me amb qui vulls ser en aquest terreny.  Després de 20 anys de BTT les decisions están preses, ara només cal reprogramar els entrenaments de bell nou, passar pels doctors pertinents per controlar que tot segueix igual de barrinat i mirar de treurer-li un poc més el suc a aquest cor que batega vida!!!

I per acabar aquesta entrada amb la que pretenc reprendre el blog al larg d'aquest tram final del 2015, una sèrie de fotos que m'inspiren en el camí als meus objectius personals pel 2016.

Nous companys de quimeres, noves trialeres, una nova forma de viure i gaudir de l'esport, com sempre sense competir més que amb mi mateix!!!!

Salut!!!


Potser canviar les gomes de la btt per les de les bambes em dona un extra de motivació lligada a superar els entrebancs físics que suposa per a mi particularment córrer.


Menorca i el seu preciós CdC són un dels llocs que vull tornar a trepitjar aquest 2016....



Quin goig adonar-te'n que t'has sortit del cercle viciós, o millor dit, dels cercles viciosos sobretot laborals i socials, deixant de ser "Hombre hámster". Gràcies Juan Montañez per aquesta escultura, la filosofia de la qual em va ajudar a obrir els ulls.


I això sí, sempre amb un somriure i amb la millor de les actituts!!


Vaig lent perque vaig lluny, tot és relatiu, però per a mi la quantitat ha deixat pas a la qualitat i aquest és el major canvi que he viscut mai, acumulant experiències, vivint com diu el gran Killian Jornet: "entreno per sensacions"... potser hauré de deixar un poc el pulsómetre que em lliga fermament als problemes cardíacs....


Aquesta és la nostra terra, cal estimar-la i hi han mil formes de fer-ho!!!!!  Salut a tothom!!!!



dijous, 1 de gener del 2015

De com acabar i començar un any....

Idò sí, pensava que tot es peix ja estava venut i ben equivocat que anava, en un 2014 que pensava que s'havia acabat esportivament per a mi  a principis de desembre per una torçada de turmell... doncs no, s'altre dia pujava en solitari a l'Ofre, un cim molt especial per a mi. I pensava que era la fita final de l'any, però dies després, en Xavi verd me crida i em proposa acabar l'any pujant al Teix, idò venga, el 31 trescant per allà dalt i tastant les primeres neus... i llavors dia 1, 10 h del matí i tiram ma bsa familia de cap a sa platja a córrer una estoneta per estirar cames... això és vida!!!  

Objectiu general 2015: fer esport en familia!!! I amb amics!!!!!  Vaaaamooooos!!!




dissabte, 27 de desembre del 2014

Trotant per l'Ofre

L'Ofre, cim Solleric d'uns 1080m d'alçada i per a mi un referent anual, cada any hi pujo almanco un pic, però enguany per un motiu o l'altre ho havia deixat i ho havia de fer abans d'acabar s'any així que quina millor excusa per posar a prova el turmell de bell nou i veure si seria capaç de córrer els 6 kms que separen el parking de cúber del cim i tornar a rera. I sí, ha aguantat, ha estat una experiència preciosa, en solitari, tira tira sense preses però sense pausa i vigilant mem on fotia el peu. el resultat no podia ser millor, i el dia no podia ser més especial, el mal temps m'ha respectat i ho ha fet més especial si cap, arruïnat-me les vistes de Sóller tot just arribar a dalt..... jajajaja.

Bona sortideta per acabar s'any així com el avig començar, corrent per la muntanya!!!

Salud i molts d'anys a tothom!








dimecres, 24 de desembre del 2014

Tornant a fer recompte...

De bell nou s'atraca cap d'any, i com no, cada any és diferent a l'anterior, sino viuriem en una tremenda monotonía...

El 2014 començava per a mi d'una forma un tant extranya, correguent més que no pas anant en bici, i aquesta ha estat la tònica en general, motivada per diferents factors, suposo que un poc influit també per les circumstàncies que ens ha tocat viure enguany.

Començàvem amb una mudança lligada a la meva nova feina, nova casa, nou despatx, nou ambient i noves activitats. I a dins del grup d'entravessats també es diversificàven els objectius, les fites, i tots anàvem un poc per lliure. Així doncs el primer trimestre es podría dir que va ser de continuitat amb la tònica de finals del 2013, però del mes de Març al més de juny em va tocar "pencar" en el que era un dels nostres projectes estrelles de l'any, rehabilitar la casa de Sóller, així doncs, al final de cada dia quedàven molt poques forçes per entrenar i es podria dir que es van convertir en uns mesos d'entreno de força ja que tot era semblant a estar dins el gymnàs eixecant peses....  Arribà l'estiu, projecte finalitzat i calorada al canto, la meva pitjor enemiga, que m'allunya de la btt i m'atraca a la mar, diversió amb es menut en un estiu memorable junts. Començo a donar canya al rodilllo nou, un elite que se suposa que no farà renou (i així és) i em permet entrenar els vespres sense emprenyar als veins, objectiu: aconseguir fer la travessa anual pel setembre/octubre en bones condicions físiques i no patir gaire. Objectiu assolit amb companyia d'en Xavi Verd en la que seria la nostra primera sortida junts. Va estar molt bé però el mal temps ens va frenar de continuar sobre la btt el segon dia, així que ho reconvertírem en una sortida trailrunning fins a l'Ofre.

Enguany he pogut seguir mantenint la piscina, son uns entrenos agradables dels que surts renovat a nivell fisic.

I per finals d'any ha arribat el retrobament amb una colla agradable de bikers/runners amb els que vaig fer el CdC fa uns anys, alguns d'ells veinats meus. He pogut tornar  a coneixer gent nova i rutes noves, fet que sempre és destacable.  Ara bé, és innegable que del que més he disfrutat ha estat de poder sortir a córrer i trescar a peu per sa muntanya, rutes que abans feia amb sa bici i ara son un goig a peu.

Vaig poder viure l'ambient de l'UTST acompanyant un troç a un entravessat, he pogut acabar de recuperar el turmell com cal (tot i la torçada de novembre que en dues setmanes ha estat solventada) i ara de mica en mica caldrà anar descobrint a peu nous racons de la Serra, me criden molt els cims... I per altra banda a casa seguirem amb l'entreno de qualitat amb el rodillo nou, taaaaaan diferent de l'anterior, amb aquest menys kms son equivalents a un millor resultat, a un millor entreno i una major eficàcia.  Enguany només he sortit en btt en 14 ocasions, i és que el cos em demanava un descans de la rutina de carregar bici i partir "al monte", en contrast amb la comoditat de posar-se ses bambes de córrer i partir...

Fa uns díes passava la revisió anual del Cardiòleg, una cita anual on fins ara totes les notícies eren tirant a negatives i que enguany, tant la prova d'esforç com l'ecocardio han demostrat que tot segueix en ordre per allà dins i que podrem seguir fent cosetes, però com sempre, al meu ritme i de bon rollo, fet al que ja m'he avessat i que fa que ja no entengui l'esport d'altre forma que no sigui disfrutar i patir dins de determinats límits. La visita al Dr. Cabanes haurà d'esperar o potser serà substituida per un altre professional per tal d'anar contrastant informació en quant a procediments per determinar la Fmax.

Enguany han estat molts els entrebancs a nivell organitzatiu/laboral/fisic, però almanco he estat allà, lluitant pel que vull com vull i aquesta és l'actitut, caure he caigut, i he plorat de mal en alguns dels ensurts que he tengut enguany, però no els he donat més que uns pocs minuts de protagonisme, inmediatament han passat a ser història i s'han reconvertit en motivació extra per tirar endavant tot allò que em motiva.

Per aquest 2015 que se'ns ve a sobre, el repte potser és ínfim per a qualsevol altre esportista, però per a mi és gran, sobretot en un sentit, vull posar a prova el turmell, vull erradicar aquesta lessió a les totes i vull ser capaç de completar dignament la DUAL TRAIL EXPERIENCE CdC 2015 un repte per a mi, que em tendrà un dia corrent 25kms, el segon dia 54kms de bike i el darrer 33kms correns, en un ambient de natura excepcional, el cami de cavalls a Menorca on ja he anat a estrenar les sabates de running i on faig compte anar de tant en tant per gaudir d'aquell entorn paradisíac. SI per a qualsevol motiu no hi arribés en condicions, el que tenc clar és que anar a passar uns díes a Menorca a trescar per la seva costa no m'ho hauria de llevar ni impedir ningú....

I com no, la meva estimada Travessa de la serra de Tramuntana, enguany segurament en solitari o amb molt poca companyia i en sentit Pollença-Andratx i ja veurem si en BTT o mixte.  I segons com vagin ses coses, estaría molt bé poder pegar un bot a Asturies a veure a na Ruth i la seva Tracks Astures que tantes ganes em fa!  I com a fita important per aquesta temporada que comença hi ha el barranquisme, com l'enyor!!!  Però faig comptes treure'm l'espina i tornar a gaudir dels nostres preciosos torrents carregats d'aigüa!

Au idò, a lluitar pels somnis abans que arribin les primeres clarors del dia i s'acabi el somniar....

Des d'aqui agraïr a totes/es els que heu fet possible i/o m'heu acompanyat en aquest camí personal de descobriment tant físic com emocional sempre en connexió amb la natura. Mos seguuim vegent a les muntanyes!!  Salut!!!

I menció especial a sa meva familia sense la que sería impossible fer gran cosa, gràcies Cris per tot el que has fet per a mi sobretot a nivel físic i motivacional. Els teus massatges i reflexología així com el Tape han estat claus per tirar endavant. N'has fet dels clots i pedres del camí un joc!!!  T'estim!

I gràcies al menut de la casa, en Marc, que amb frases com "Papà, es pot aconseguir tot el que un vol" demostra que en 5 anyets ja es poden tenir ben clares les coses...  Un sol!!!!!!!!!!!!




Tot i que enguany els comptes no poden sortir mai.... aquest n'és el resum:

Cuenta:165 Actividades
Distancia:2,507.41 km
Tiempo:166:22:50 h:m:s
Ganancia de altura:19,392 m
Velocidad media:15.3 km/h
FC media:153 ppm
Cadencia de pedaleo media:92 rpm
Calorías:85,303 C
Velocidad máxima:75.2 km/h
FC máx.:211 ppm
Dels quals en bici:

Cuenta:87 Actividades
Distancia:2,205.65 km
Tiempo:101:32:42 h:m:s
Ganancia de altura:11,842 m
Velocidad media:21.7 km/h
FC media:159 ppm
Cadencia de pedaleo media:92 rpm
Calorías:58,047 C
Velocidad máxima:75.2 km/h
FC máx.:211 ppm
Running:
Cuenta:32 Actividades
Distancia:209.67 km
Tiempo:29:59:19 h:m:s
Ganancia de altura:4,243 m
Velocidad media:7.0 km/h
FC media:148 ppm
Cadencia de pedaleo media:--
Calorías:16,371 C
Velocidad máxima:150.0 km/h
FC máx.:205 ppm
*Lògicament lo de 150 km/h és una errada... no s'ha de córrer tant....;)

Nedant:
Cuenta:25 Actividades
Distancia:25 km
Tiempo:9:19:45 h:m:s


Velocidad media:2.9 km/h


Calorías:5,217 C


PD: i encara no hem acabat!!!! Queden uns dies per acabar d'exprimir aquest 2014 un any de transició sense cap dubte!!!  A seguir creixent!!!



divendres, 31 d’octubre del 2014

Nous reptes... noves eines...

I és que les coses si no es planifiquen mínimament....  sobretot quan un es planteja fer coses per les que no està preparat, segurament per la majoria d'esportistes "sense handicaps" li contes el que vull fer i es foten a riure, perque en qualsevol dels seus entrenament fan més del que jo faré....  Però bé, jo tot feliç vaig i sense haver corregut mai (pràcticament...) m'apunto a sa DUAL TRAIL EXPERIENCIE. 


Per filosofia de la prova, ritme mínim estalbert com apunt de tall etc..., em dona la opció d'acabar fent-la caminant, però em motiva abastament per intentar córrer tot el que pugui. A més combina, trailrunning amb btt, a una illa preciosa com és Menorca.  Qué senzill va ser apuntar-s'hi... una sola conversa rollo ... i si ens apuntam?...  i llestos!!

Per això avui m'he pillat unes noves bambes de córrer ja que les Trabuco ja demanen la jubilació i les Salomon fa estona que remuguen.....   així doncs i després d'analitzar tota la informació sobre els meus turmells, l'objectiu, el terreny, la trepitjada, etc.... amb en Vicenç, les seves recomanacions passàven per provar unes Salomon Sense Mantra (que m'han agradat molt sobretot per la subjecció del turmell) o unes Salomon X-Scream (que no m'han convençut gaire sobretot per la sola, massa tipus asfalt...) que son unes mixtes "city-trail". Però la cabra tira al monte.... i un cop m'he provat les brooks he començat a dubtar del concepte city-trail... i llavors amb les La Sportiva "Bushido" ho he tengut més que clar... aquí vos deixo el link a un analisi de les sabates en qüestió. Unes fotos i a estrenar-les que és on realment es sabrà si he fet una bona elecció....




Fins aviat! I recordau, tot és qüestió d'actitud!!!!!!!!!


dissabte, 18 d’octubre del 2014

Sortida BTT: d'enduro per Sa Comuna de Bunyola

Quan fa tants d'anys que vas en bici i que et mous per l'Illa, és cada vegada més complicat descobrir o que et descobreixin tresques novesn i més per una banda com sa Comuna de Bunyola, hipertransitat, però està clar que si tens una actitud oberta a  deixar-te sorprendre... les sorpreses arriben.

Divendres, sona el messenger,... uuuueeep en Carlos (en Carlos de Menorca com el tenc al mòbil...) quant de temps, som veinats i com ell diu fa coio que no ens vegem més... i sobretot per compartir les aficions que tenim en comú.  tot d'una quedam d'acord per partir junts de cap a Bunyola, allà ens esperen en Pere, en Miquel i n'Alex (aquests dos darrers no els coneixia, però bons elements!!!). ens preparam i li embalam per amunt per pista fins arribar a ses barreres de fusta on ens desviam per fer el primer tram i voltar de cap a la recta que ens porta a Sa Caseta (ses taules) de xaxara tota sa pujada posant-nos al dia de les noves montures i els nous reptes que hem assolit o volem assolir en breu, i sense adonar-mos-en ja passam de llis de cap al "Bosque encantado" una baixada sempre divertida i que no coneixia amb aquest nom, amb la remontada posterior que ens durà de bell nou al merendero on feim una ràpida barrita/bocata i prenem un dels camins que hi baixen, el de dins sa volta per amunt un troç i giram a mà dreta per enfilar una de les pujades tècniques més entretengudes del dia, anam a bon ritme i sortejant com podem cada tram, un cop  a dalt tiram de cap a "sa Cabra" que pel nom no la coneixia i resulta ser sa baixada que feiem amb en Sastre entresetmana, però aquest cop en versió llarga ja que no acaba allà on sempre giràvem sinó més avall, una disfrutada general.

bueno disfrutada entre cometes.. ja que feia molt temps que no me fotia cap paparra i avui sembla que tocava, en un tram on anava al meu ritme sense pressions ni presses he fet un bon invertit lateral i m'he desgraciat es colze que horres d'ara sembla més bé un troç de carn de porc de la carnisseria. revisió de danys i a seguir sa baixada que això promet, cadadscú al seu rollo ja que n'hi havia que anàven amb rígides i es terreny aquí era endurero de collons. Un cop arribam a sa pista ens toca una altra remontada per anar a buscar de bell nou es merendero i d'allà prendre de cap es COCONS que ja estam fins els CO.....S  jajajaja

Així idò uns 24kms i uns +870m de desnivell positiu que per una Comuna ja están prou bé.  Molt bones sensacions i moltes rialles i bons records. I és que així dona gust gaudir de la muntanya!!

Vos deixo les  fotos així com les dades del GPS. El video es torbarà un dia o dos...

A disfrutar de la Muntanya!!!!!!!!!!!! Mos veim aviat!















dilluns, 13 d’octubre del 2014

Travessa BTT 2014: una edició ben especial

Idò sí.... un anys més s'apropava sa fita anual de fer una Travessa, enguany tot és diferent... cadascú va pel seu vent, llibertat de moviments, cap grup de referència però sa mateixa il.lusió que cada any des que al 2011 ho provés amb els Ermassets, les ganes de fer sa travessa son brutals, hi ha que reconéixer que has de dur un mínim d'entreno o rutines a sobre per afrontar-la amb garantíes de poder disfrutar del recorregut sense patir gaire. Reuníem els mínims tot i no haver entrenat gaire per no dir gens, però al final el segon dia (ahir diumenge) ens va barrinar una mica els plans. Teníem el cul poc endolorit després del casi 70 kilómetres d'ahir i els més de 2000 metres de desnivell acumulat, però hi havia moltes ganes. 

Tot va començar així....

Miquel:  ei xavi men vaig a fer sa Travessa en solitari, t'apuntes?
Xavi: ostres idò sí, me fa ganes per veure el recorregut de sa Trail....
Miquel: idò fet!!!

Posarem data, montarem tots els preparatius i llestos, quedam el dissabte a les 6'00am a Santa Eugènia i de cap a Sant Elm, on a les 6'40am ens pujàvem damunt les rígides i amb el frontal i uns petits llums vam embestir a les fosques la Trapa, quina passada, quina fresqueta, feia molt bon estar, el cel despejat i les estrelles i la lluna que ens feim de guía; arribàrem a dalt de la trapa que encara no havia sortit el sol, unes fotos al mirador ja amb claror. Un gran desconsol veure com tot estava cremat de bell nou quina llàstima i quina puta raça estam fets aquest humans que ens ho acabam barrinant tot...  

Un cop a la carretera d'Estellencs, les opcions ciclables son molt poques amb lo qual el més intel.ligent és seguir el traçat per asfalt, agafant algún petit desviament per no anar tant per carretera, però en poc temps ens plantam a Estellencs,  berenam una mica i tiram de colmado per reposar i seguim aquest cop agafant els desviament de cap a Planisi, on aprofitam de descansar una estona escoltant el "silènci", pràcticament encara no hem vist a ningú, no hem ni sentit cap renou, és una ruta a bon ritme, anam tranquils i amb bones però no aturam gaire enlloc, duim molt bon parcial.

Decidim que ja basta de descansar i emprenenm decap al camí de s'erbossar i fins al cruce d'esporles, és molt prest, devers les 11'00am i pensam que podrem dinar tranquilament en una estona a Valldemossa i així és, quatre estiraments i ja hi som. Anam al supermercat, pillam algo de menjar... i la l'hem cagada.....  un porc fa menjar a s'altre diuen.... però clar si menjes fas la digestió i si fas la digestió.... el teu cos no està per fer burrades, però noltros li embestim "com que anam be de temps" pel recorregut de la Trail de la passada edició, pel teix, per les rampes, pel trispol impracticcable per les rígides, i ens penalitza mooooooltíssim, acabam arribant a Deià tocats, amb els peus destrossats per la pujada i per la baixada que està molt espatllada i no convé jugárse-la.  

Som a Deià, son devers les 16'30h anam massa bé de temps, ens ho prenem amb calma i berenam una mica, i llavors tira tira i amb més empenta de la que seria d'esperar, embestim els escalons per anar per "terra" de cap al camí del rost que ens durà cap a Sóller, quina disfrutada, ja sabent que ens sobrava el temps, que estàvem molt bé de forçes i recuperats de l'esforç del Teix... 

Arribada a casa a Sóller, només som dos i tenim la carn a punt de torrar, el jacuzzi que ens espera per alliberar-mos del cansament i unes bones birres per refrescar-mos, un repassó a les màquines i tot a punt per demà, aquí el meu plà personal era substituir sa rígida per sa CUBE i poder gaudir el diumenge d'un Sóller -lluch endurero...


6'00 del matí d'un diumenge d'octubre... i obrim les finestres i..... sorpressa, es posa a  ploure en aquell mateix instant, no es veu ni una estrella, ni la lluna ni res més que núvols foscos, molt foscos!!!  decidim berenar, vestir-mos i veure com pren la cosa,... però no pinta bé, i avaluam la situació siguent realistes, tenim el cul petat dels 70 km d'ahir de ahir, i embestir el barranc de Biniaraix amb els escalons banyats i en bici no era una bona idea, així que optam per reconvertir la Travessa BTT en una Travessa mixta, i tot i dur els cullottes, ens embarcam en una sortida de Trail-"run", no vam anar corrent però vam anar a molt bon ritme, semblava que ens haviem alliberat de molt de pes deixant les bicis a casa i l'Ofre ens motivava molt, així que ens vam marcar el nostre primer KV (Kilómetre Vertical) uns 1006m en 3 horetes (aturades incloses) i uns 14 kms que van suposar una manera diferent d'estirar cames, disfrutar de la Serra i passar-mo-ho d'allò més bé.

En conclusió, no hem acabat sa Travessa (ja ho farem) però ha estat una molt bona experiència en sa línea de gaudir del que un fa, de tenir llibertat d'elecció en cada moment, de anar sense presses, i de fer allò que més t'agrada amb algú amb qui ets sents molt a gust..


Xavi, han estat més de 3000 metres de desnivell positiu, i això sense entrenar, o sigui que si ens hi posam ho petam!!!!!!


Ara el próxim pic que correm, hauriem de llevar-mos es cullottes i ses motxilles de bike jajajajajajaja

Aquí vos deixo els dos links del Garmin i unes fotos!!.

Salut i a gaudir de la natura que ens dona vida!!!!!!!!




En breu un video resum de la sortida....

 
TRAVESSA 2014 from Miquel Àngel Llompart Ameller on Vimeo.