El 2011 ja apuntava com un any de canvis, de transicions, d'evolució forçada, de fer les coses millor que abans a nivell d'entreno i així ha estat, gràcis al canvi de pulsómetre l'anàlisi del entrenos ha millorat molt, i amb ell l'aprenentatge sobre com funciona el meu cor i el meu cos, que junt amb saber com funciona la meva ment i controlant els aspectes motivacionals al màxim, han donat com a fruits poder assolir tranquil.lament el que abans del 2011 éren reptes impossibles a la meva mirada, i a les meves capacitats. Per exemple el dur a terme la Travessa de la Serra de Tramuntana pel maig era tot un repte, hem demanàven si la faria i no ho tenia clar, temia que apareguessin els temuts tirons, que anés fora de voltes a nivell cardíac, que no aguantés tans kilómetres, i al final resulta que va ser to un éxit, tant que per l'octubre el vaig poder repetir ben tranquil i segur de les meves capacitats tot i haver estat seguint els mesos anteriors un entreno no enfocat a la bici, sinó al triatló, així doncs no puc més que estar satisfet de tot el que he aconseguit i de com ho he aconseguit; està clar que son èxtis només per a mi, ja que per a qualsevol persona aconseguir això no requereix pràcticament ni entrenament especial ni òsties, i m'ha costat un bon temps entendre això, assimilar-ho i superar-ho, ha estat una reconciliació obligada entre el meu cor i un mateix, per tal d'entendre'ns i acceptar-mos.
Ha tengut un preu car a diferents nivells, massa car en altres, ja que entrenar de forma quasi obligada cada día i d'una forma concreta, no és gaire fàcil i haver-ho de fer en solitari menys. Haver de renunciar a sortir cada cap de setmana amb els amics, amb el teu grup, tampoc ha estat fàcil, veure com ells poden dur un ritme molt més elevat que el teu, veure com de forma natural t'esperen un cop i un altre i sense queixar-se en absolut, veure que es preocupen per tu, que t'animen, però que tu segueixes patint per damunt del que el metge t'ha establert com a límit... és massa dur...
Idò i ara que feim?? vé l'hivern i amb ells les rutes humides, el fang, la boira, la pluja, el fred,... idò no puc fer res més que seguir entrenant per aconseguir el mínim estat de forma per poder fer el mateix que l'altra gent, millorar i millorar fins que el meu cor digui basta!! Bé millor un poc abans ;)
Ara toca després d'un estiu molt mogut a nivell emocional i existencial, reconduir els entrenos, plantejar objectius per final d'any i començar a detallar els objectius del 2012 que ha de ser l'any de consolidació a nivell físic, l'any de fer "coses diferents", reptes diferents per anar esbrinant on és el limit!!!
Ho aniré definint i posant al blog tira a tira... però per ara a veure món, nous camins, antics amics, nova gent, i els de sempre sempre que vulguin!!!!
Gràcis a tots!!!
Estic molt content tipo. Com més difícil sigui el camí, més es disfruta l'arribada! Ara, a seguir cap endavant!!
ResponEliminaEi Biel, gràcies!! Sa veritat és que tot plegat no he tengut gaire sort amb els entrenos, perque tot i que hi he posat tot de la meva part, sempre hi han "imprevistos" o situacions que et desvirtuen tot el panorama o et fan perdre el ritme o la constància.
ResponEliminaPerò si que és vera que he assolit més del que m'havia proposat per enguany, així que per l'any que ve... noves metes!!!!