dijous, 15 de desembre del 2011

Que acabi ja el 2011...!!!

És tot el que puc desitjar ara per ara, ha estat un any dur de collons, massa dur diria jo, tot i que l'he acabat treguent endavant, el final d'aquest carregat any, ha estat una lesió important al turmell, que passat un mes de recuperació em té encara lluitant contra el dolor a cada entreno, a cada estirament, a cada gest... així que ara per ara, a seguir tira tira amb les rutines de forma suau i anar meditant com afrontar el 2012 i els reptes que em plantejava... perque a tot això les males noticies no venen mai totes soles...  l'ecocardiograma anual lluny de mostrar una millora en l'estat del cor, ens va soprendre amb una dada preocupant, el diametre de l'arrel aórtica s'està dilatant molt aviat, com a efecte secundari de l'entrenament que he seguit enguany això vol dir que he passat de 36mm a 39mm i significa que ja només em separen 6mm de l'operació a cor obert...  i clar, cal replantejar-s'ho tot de bell nou, i un munt de preguntes em colpetjen el cervell, entre elles, com puc haver estat capaç de fer tant es cap de fava amb els esforços per aguantar el ritme, quantes vegades no me l'hauré jugada de bon de veres,... qué puc fer ara??  com convé que ho faci??? si anam a 3mm per any, m'en queden dos, jajajaja el més fort és que el cardiòleg diu que aquest increment és degut, típic i normal de l'evolució esportiva que he fet, de l'increment d'activitat (tot i que l'hagi feta ben feta), amb lo qual, està clar que he d'assumir que he d'extremar encara més el meu canvi de filosofia.

Seguiran els durs entrenos i les sortides en solitari, i deixaré de banda una economia social maltreta que no aporta gaire al meu desenvolupament com a persona, augmentant les activitats lúdiques i esportives de baixes exigències a nivell cardíac. 

Aquest és el resum del 2011 a falta d'alguns entrenos encara i tenint en compte que no tenc dades del mes de febrer, he fet un total de: 175 hores d'entreno, 112000kcal,  2600km en un total de 174 exercicis, entre els quals hi ha km's fets corrent, nedant, en bici i remant.  He tengut tres intervals d'aproximadament tres setmanes cada un amb lesions o costipats, que m'han tengut dos mesos sense entrenar i m'han obligat a recomençar quasi de bell nou.

Destacaria d'enguany per una banda haver-me retrobat amb les bones sensacions a la piscina, una antiga amiga de la infància que m'ha reforçat agradablement fent-me veure que no he perdut tot l'estil après, i per altra banda voldria destacar les dues travesses de la Serra de Tramuntana, que m'han fet veure com ben gestionades, les forces, els músculs i l'energia et dóna per molt més que si en feim un mal ús.

Aquest 2012 els meus companys de ruta serán sa GoProHD2 i el Garmin 910xt, i les meves rutes intentaré que no es repeteixin, que els horitzons siguin cada sortida diferents, hi haurà experiències no viscudes mai, hi haurà nous companys de vida, si tot va bé anirem a terres llunyanes, i ens retrobarem amb els racons més humits de la illa, amb les cordes, els arnesos i les motxilles... i tot això ho aniré penjant aquí, perque em serveixi de recordatori de que amb una actitud apropiada es pot aconseguir tot. I com no seguiran també els controls mèdics que serán els que em dirán si puc seguir o no, una altra cosa és que els acabi fent el cas que segurament es mereixen...


I per acabar, fer referència a la millor de les sensacions, la llibertat de moviment, el fer nous amics i sentir-me com a casa, i el veure com vells amics prenen camins diferents que els han d'aportar molt bones sensacions i alegries, des d'aquest humil blog, donar-vos les gràcies a tots per tot, i desitjar-vos un 2012 amb molts de reptes assolits i per assolir!!!!  Sort a tots/es!!!


2 comentaris:

  1. Miquelet, tot i que no entenc segons quines dades tècniques de ses que dius (aquest cardio-vocabulari me té extenuat) i tot i que trob que lo des carpe diem no és cap desbarat crec que t'estàs equivocant amb una cosa: nosaltres, es teus vells amics de rutes mai hem anat amb bici amb tú ni amb ningú per aconseguir fer un bon crono a una ruta... tot es temps que hem pogut haver guanyat pujant, l'hem invertit xerrant a un punt de trobada no molt llunyà d'on tú estaves, de sa mateixa manera que baixant amb tú hem hagut d'esperar altres companys que anaven més enderrerits.

    Fer esport és tant evolució física individual, com a grup i el més important, crèixer com a persona i saber valorar ses sensacions globals. "Km/h" és només un puta número que realment a tots es teus amics de sempre, ens importa una merda comparat amb el que seria compartir una ruta amb un bon amic com tú. Ermassets és un racing team format per amics, no per un equip d'èlit, que no ens equivoquem, èlit, no ho serem mai. Bé, sí! Podriem ser "amics d'èlit", compartint ses activitats que sa vida ens permet compartir i gaudint al màxim d'elles.

    Me pareix perfecte que formis part de nous grups d'amics, fer esports distints, passegis per nous paratges... però sense oblidar mai el que has estat, perquè nosaltres no hem deixat mai de pensar amb tú i realment això faria pensar que creus que només ens interessa des nostres companys que siguin en Kilian Jornet o en John Tomac. Me pareix que ningú de nosaltres és tant superficial.

    Entrena, motiva't, disfruta i de tant en tant, planeja algo amb nosaltres, perquè sinó, te vendrem a cercar a ca teva, a una hora no planejada i igual emprenyam un poc.

    Con esto y un bizcocho, benvolgut amic, crack, poeta, filòsof, psicòleg, esportista, transguressor Miquel: una abraçada i un "fins ara"!

    Vicenç

    P.S.: cagondell, no me facis venir que te rebentaré

    ResponElimina
  2. Ei crack et contesto per mail... perque aquí no hi cap jajajajaja

    ResponElimina