Qüestió d'actitud...: TST-BTT ó Sa Travessa de Sa Serra de Tramuntana en BTT Ermassets maig 2011

Com deia abans la Serra ens esperava, plena de racons verjos, d'animals lliures, de caminois solitaris, de roques atemporals, de petjades humanes per tot arreu però sobretot la Serra ens esperava entregada a un grup d'amics amb una il.lusió, travessar-la de cap a peus!!! Uns amics motivats, entregats a l'esforç, al patiment i a la diversió, amb bon humor, amb companyerisme i amb una fortalessa encomiable, demostrant a cada passa que ser Ermasset vol dir molt!!! ho vol dir TOT!!!! Aquí teniu un grapat de les fotos del primer dels dos dies de travessa, digue'm que el segon dia no tenia el pols com per tirar fotos, jejeje.

Han estat un total de 125Km (65 el primer i 60 el segon aproximadament), ppm mitjes entre 140 i 157, Fmax un únic pico de 206ppm (o sigui al 100 i pico per cent, CAGADA!!), però la resta tans sols un grapat de picos de 190 a 199ppm o sigui sense arribar a la Fmax de 201ppm. De fet en % dins la zona em resulta molt complicat calcular-ho però segurament hagi aconseguit respectar el 75/25% (aeróbc/anaeròbic) fet que ha estat la clau de l'èxit, de la "No Fatiga", del sentir-me realment bé, poguent fins i tot provar de fer trams complicats de pujada per trialeres dures, per escalons de Biniaraix, etc... I en quant a Kcal han estat unes 9200 aproximadament.

A nivell personal: prova superada, era més que un repte, per a mi significava confirmar que podré seguir fent coses, significava que sa feina ben feta té sa seva recompensa, significava que quan les coses es torçen sempre es poden adreçar, significava que voler és sinónim de poder (amb matissos Sí, però sinónim!)

El grup: bon ritme, esperant i ajudant-mos un ou, ben coordinats, ben preparats i de molt bon rollo!! Un grup genial!

La ruta: replantejar-mos el sentit, i les zones per on tornar a passar, hi ha hagut massa patejada i massa dura, cal miar tema permisos per passar per Binis- Alfàbia-Coll de Sóller-Teix per exemple per planejar un poc més.

Les incidències: la rotura del canvi d'en Vicenç (desafortunada per una part i afortunada per una altra ja que el tio es va marcar marató i mitja de munytanya improvitzada), un grapat de caigudes sense importància i torçades de turmell, i alguns tirons i mal al cul!!!!

L'organització: un 10 en tots els sentits, tant per tot el que ha aportat la majo´ria per poder tiranr endavant, com les rutes prèvies de reconeixement, com la furgo, com els queviures, i també tot i que un poc més just la programació o el timming, que l'hem anat clavant super just. Una llàstima no haver trobat sa gelera d'en Corse ben plena de birres a l'arribada a Pollença...per sa pròxima ja ho sabem... perque.... hi ha haurà una próxima no???

Abans de sortir... quina emoció semblàven nins petits anat d'excursió per primer cop.

Quines vistes.... Impressionants!!!!

Reagrupaments continuus...

Parejitas....

Màquines.....

Tecnología alemanya aplicada al calçat esportiu... L'escopinada dijuna nunca falla!!!!
Aquesta tecnología la perdérem el segon dia de ruta ja que li va pegar el puntasso FORREST GUMP i va arrancar a córrer espantat per un canvi que rossava per tot i com que no podía soprtar aquell grinyolar frenètic, no va aturar fins que va arribar a Pollença, quin veritable Crack!!!!!! Per cert s'està obrint ja un club de fans i seguidors seus pel Face per tal de seguir d'aprop l'evolució d'aquest ésser esportiu "sense límits".