El "tema cardio"

Idò bé un cop fetes totes les proves, averiguacions, anades i vengudes dels metges i en vistes a superar d'alguna forma el "mal rollito" que t'entra en el cos quan et donen noticies com que tens el cor un poc mal montat... vaig prendre la decisió de que aquest fet no aconseguiria impedir-me disfrutar de la vida, ni dels amics, ni de fer tot allò que m'agrada... però ara venía el veritable repte... com ho aconsegueixo??

Idò bé, el plà d'entreno passava per dur a terme totes les sessions possible de treball damunt rodillo (ja que l'esforç és molt més controlable, menys impactes al genolls i menys preocupacions d'equilibris, zones tècniques etc...) que et permet estar pendent de les pulsacions per anar agafant el feedback necessari del teu cos/cor i dedicar-te a mantenir les pulsacions el més aprop de l'umbral anaeròbic, que en el meu cas me marcaren segons els resultats de la prova d'esforç en les 171ppm (85% de la meva FMax) així doncs la "recpta" era, treballa tot el temps que puguis el més aprop possible del teu llindar anaeróbic, sense superar-lo, i així aniría agafant "fons", cremant dipósits grassos i avessant el cos a un ritme asumible durant molt de temps.

Així me vaig tirar els primers tres mesos i mig, i actualment ja estic en la segona fase de l'evolució cap a superguerrer (jejejeje), ara els plans d'entrenos son combinar sessions de cardio (les de fins a 171ppm) amb sessions de series, aquestes darreres son bastant més dures ja que es tracta de dur el cor al límit per un període d'entre 1 i 2 minuts cada 2 ó 3 minuts. Començo amb un encalentiment de 10 minuts a 170ppm (85% de la meva FMax) i llavors el moment de la sèrie pujar gradualment fins anar a fons durant un o dos minuts, i llavors tornada a baixar fins a les 171 ppm. i així deu vegades durant una hora i els darrers deu minuts a mantenir el ritme de cardio a 171 ppm. Acabada la sessió estiraments i recuperació.

Actualment, 5 mesos després d'haver començat l'entreno, puc assegurar que funciona, les dades parlen per elles totes soles, a nivell de pes, vaig començar en 81'5Kg, i ara estic en 74Kg, les primeres analítiques indicàven un petit problema amb l'àcid úric (un tema congènit com el del cor) però que he aconseguit amb una dieta específica reduïr-lo fins als nivells normals, lo mateix mab un poc de colesterol i lo mateix amb uns problemes de mal a les articulacions.  Sense cap tipus de dubte l'entreno ha estat correcte i els resultat així ho corroboren. Així i tot l'estat en general, les sensacions, la movilitat, la resistència i la capacitat d'esforç son incomparables, i això només en 5 mesos, lo qual no vol dir que segueixi en aquest ritme d'evolució però... ja està bé.

Quines seràn les properes fases?? Doncs encara estic treballant en el disseny de la següent fase, per ara considero que he de seguir així una parell de mesos més per tal de consolidar els resultats, recordo com les primeres sessions de sèries, la velocitat punta durant la sèrie o sigui a fons eren de 24Km/h amb la resistència que tenc fixada a la bici i al rodillo (la qual ja m'estic plantejant canviar) i actualment la velocitat durant la sèrie és d'entre 28'8-31km/h (depenent del dia, imagino que també depen de la calor que faci  i altres factors) però bé la idea és que he de dur un ritme més elevat si vull posar el cor al màxim  durant un temps. Lo qual també és un indicador de la millora aconseguida.

En breu me tocarà de bell nou l'ecografia del cor per veure com va tot, mem si les parets no s'han engreixat massa, i sobretot veure si l'arrel aórtica es manté estable en les dimensions del darrer pic, ja que si veiessim que va enxamplant-se segurament hauría de deixar l'esport i plantejar-me una operació a "corazón abierto". O sigui que cal controlar-ho anualment per veure com evoluciona. I comprovar també mem les tres ´`alvules si segueixen fallant igual o qué...

Després passat l'estiu tornaré a en Cabanes a fer-me una nova prova d'esforç amb la bike per veure mem com va tot a nivell de forma i mem si ja passo dels 300 Watts que vaig fer el darrer pic.

Res que tenc un full de ruta bastant dens, i és una cosa que no puc abandonar, que he de seguir lluitant  si vull poder seguir fent esport amb seguretat. És curiós i em xoca encara molt veure com jo he de fer aquest treball per "solventar" aspectes intrínsecs a la meva persona per aconseguir arribar al nivell "base" de la resta de gent que es planteja començar a fer esport.  És com quan un vol circular amb un cotxe dels anys 50 i prèviament li ha de fer una posta a punt i ser conscient de que no podrà asumir els limits de velocitat que hi ha estaberts a les carreteres del s.XXI.

Però la sort és que ningú m'encalça, i que ben bé podría haver decidit no tornar a fer esport en la meva vida i passar a ser un ésser sedentari, rollo sargantana, però no va amb jo, i això sí, he de ser fidel al meu ritme, tot és qüestió de fidelitat al ritme, d'aprendre a escoltar el que em diu el cor i interpretar-ho correctament i fer-li cas. Ahir per exemple en la primera sesió de sèries de la setmana ho vaig passar francament malament, feia molta calor, havia dinat feia dues hores (no degué bastar el temps per la digestió), i ves a saber qué més va influir-hi però les sensacions van ser pèssimes, com una falta d'energía total, doncs bé, vaig haver de adaptar un poc l'exercici al dia, vaig mantenir el nº de sèries, però no vaig forçar a tanta intensitat, vaig baixar la velocitat a 26 Km/h i punt.

Però estic en general molt content perque ja me començo a sentir capaç de fer cosetes diferents, sempre amb filosofía "ultra fons", rollito diesel, però anar fent. Per començar hi ha el "repte" de la travesa de la Serra de Tramuntana amb la bici amb els Ermassets, mem com surt i si surt bé ja veurem que ens depara el futur!!!!