Imagino que si hores d'ara algú posa al google la paraula Limit seguida d'un interrogant, et deu sortir la web del Josef Ajram. Si em miro la muñeca hi veig la frase Where is the limit? sí, vaig ser un d'ells, un dels tants que va comprar la marca creada per en Josef... quin tio no??
Faig aquesta entrada el dia en que m'he llegit un dels seus darrers llibres "No sé on és el limit, però sé on no és": i algú es pot demanar com pot ser que segueixi interessant-me per una figura, o un "producte" del més pur capitalisme fruit d'un impressionant treball de marketing... és cert, trobo de molt mal gust que algú en tregui profit de la crisis o les crisis que estem vivint darrerament crisi de valors, econòmica social, laboral,... i trobo que fer-ne gala en les xerxes socials encara ho fa més feixut d'empassar... però....
I és que sempre hi ha algún emperò, o pensau que és just que es jutji a algú per una entrada al facebbok?? o al twiter?? Mmm tots coneixeu al Josef?? igual que coneixeu als vostres amics des de fa anys... com bé diu ell al llibre, jo també trobo que no s'ha d'anar jutjant a la gent però molt menys si no la coneixes o tens tota la informació i la veritat és que veure com explica el procés de creació de la marca, el procés de fer marketing del seu dia a dia i veure que "ha venut" i com "ha venut" tot això... diu molt de la societat en que vivim i de quins son els valors que "venen"... però rera de tot això, hi ha un tio que entrena un futimé d'hores a la setmana, centrat en reptes de tot tipus, en diferents esports, i sempre del tipus ultrafons, fins i tot en solitari, i fent gala ja d'un extens currículum esportiu que ja voldria per a mi mateix...
No vull dir que estigui d'acord amb tot el que ha fet i com ho ha fet, però comparteixo amb ell la filosofía que hi ha al darrera de cada "esforç", de cada cosa que fa i de la dedicació que hi posa... diu al llibre "No sé on és el limit, però sé on no és":
<<Per a mi el limit és el teu propi repte, ja sigui esportiu, professional, personal... Tenir una meta és el que et fa gaudir. En cas contrari, el temps passa a la deriva, sense rumb fix. Aconseguiré trobar el meu limit? Estic segur que NO. trobar-lo significaria quedar-me sense objectius i començar a viure una existència moguda per la inèrcia>>
Aquest breu fragment ja dona peu a tota una parrafada psudofilosòfica que avorriria al més entretengut, podría explicar mil i un matissos, però em fa ganes fer gala de la brevetat per expressar tot el que vull.
Estic totalment d'acord amb en Josef i la seva filosofía i em fa una porada arribar algún dia a trobar-me visquent una existència per inercia... la vida és moviment, canvi, dinamisme, sense preses però sense pauses, amb renovades il.lusions diaries, amb nous projectes per assolir, per desenvolupar, per plasmar-nos hi. I ara cal esforçar-se i si algú en vol exemples de com sortir d'un entrebanc o d'alguna complicació, amb en Josef en té un exemple i amb en Killian Jornet un altre de millor, que m'agrada dels dos??? l'actitud!!!!!
I és que tot és qüestió d'actitud!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada