Com bé deia a l'entrada anterior, un any extrany, crec que les osrtides en btt d'enguany es poden contar amb els dits d'una mà, però totes han tengut el seu sentit, cap ha estat sortir per costum o per sortir per sortir, i la de dimecres tampoc fou així, el cos em demanava tastar de bell nou la terra, retrobar-me amb les sensacions, amb el patiment... sabía que sería dur, molt dur, ja que feia molt que no tocava sa bici i poc que em trobava millor de la rotura del sóleo, així que m'ho vaig agafar en molta calma, tanta que per completar els 27 kms vaig estar-me 3 hores, amb només uns escasos +800m de desnivell positiu, però... quina sorpresa veure que encara quedava un poc de flow, que l'equilibri encara hi era i que les forçes no havíen desaparegut... la part negativa, adonar-te'n que el sóleo encara no està recuperat del tot, que et va deixant fer cosetes però que encara no és moment de donar canya.
Dada negativa de la sortida en solitari... l'accident del final amb un cotxe a una rotonda, on fàcilment hagués pogut passar d'un món... a l'altre. Maleïda carretera, mem quan els cotxes comprendràn que frenar i respectar un ciclista no els canviarà la vida, però que no fer-ho li pot llevar i destrossar la vida a algú!!!!!!!! gràcies als meus reflexes, el meu àngel de la guarda no va morir d'estrés!!!!
Aquí un petit resum en video de la sortideta, com podreu comprovar a ritme tranquilíssim. Quin gust!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada